La competència crea monstres, quina pena! (21/11/2018)

La competència crea monstres, quina pena! (21/11/2018)

Poc o molt tots acabem en mans de poderosos grups empresarials que no tenen cap relació amb nosaltres (Google, REPSOL, CaixaBank,...). Diuen que s’han fet a ells mateixos gràcies a la competència i a la bona gestió empresarial. Tanmateix, la realitat és que s’han fet grans gràcies a la dita popular de que “el diner crida el diner”, i així, han apilant-la, han pogut fornir, amb els millors professionals, resistents estructures empresarials que estan per sobre de governs i de democràcies. De pas, trituren les petites i mitjanes empreses, i segresten la voluntat popular, com va succeir després del referèndum d’autodeterminació de l’1/10/2017 a Catalunya.

Només un monstre d’igual o superiors dimensions els pot aturar, d’alguna manera. Aquest monstre, qui sap si pitjor fins i tot, és la Comissió Europea. Aquesta gran institució pot parar els peus a les millors multinacionals amb mil i un tentacles. Tanmateix, ho fa a un preu altíssim en forma de costos de funcionament i d’enrevessades disposicions reglamentàries que acaben paralitzant, quasi de forma natural, la mateixa vida econòmica, en forma de llibertat d’inversió i de moviments. No sembla contradictori: és contradictori.

Qualsevol cosa que suposi alentir l’activitat econòmica (menys lliuraments, menys serveis, menys compres,...) activa totes les alarmes, també dins la Unió Europea. Tot i així, la ciutadania ja va entenen que no calen ritmes elevats de creixement, i no cal justificar-ho tot per mantenir-los. Però, pels qui estan a l’atur sense prestacions, els que han d’emigrar per raons laborals, o els que han de malviure amb baixes prestacions és inaguantable qualsevol fre institucional sobre els motors del dinamisme comercial (les multinacionals). I d’aquí sorgeixen moviment populistes molt difícils de frenar o encarrilar bé.

La competència, en general, però en especial la internacional, a nivell mundial, encara pot ésser més ferotge de com la coneixem actualment. A mesura que una posició s’afebleix, encara que sigui lleument, els llops s’hi abraonen sense compassió, i els voltors ja esperen saquejar-ne les restes. No hi ha mitges tintes.

A mesures que es rescindeixen contractes, s’anul·len visites comercials i s’ajornen comandes de bens i serveis, l’impacte de determinades polítiques de bloqueig sobre el poder omnívor de les grans multinacionals esdevenen insuportables per a les petites i mitjanes empreses que en depenen.

La impaciència britànica amb el BREXIT pot fer estralls dins de la Unió Europea. La seva decisió en clau de competència pot deixar descol·locades les rígides estructures europees, de les quals fugen. Sobre això, els catalans hi tenen molta preocupació, ja que sempre han sofert en les seves carns, l’acció indirecta que provoquen, sense obtenir-ne cap benefici.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.