La Caixa interroga els seus impositors sobre les seves afinitats polítiques (17/5/2017)

La Caixa interroga els seus impositors sobre les seves afinitats polítiques (17/5/2017)             

D’acord amb diferents testimonis, els directors de la Caixa estan preguntant al seus impositors de banca privada sobre les seves afinitats polítiques, i la seva relació amb el procés d’autodeterminació. El capital aturat en forma de assegurances de renda vitalícia, principalment, es podria mobilitzar, en funció dels esdeveniments polítics, i la Caixa vol saber-ho.

Cal dir que es tracta d’impositor d’edat avançada que cerquen seguretat i tranquil·litat per als seus estalvis. En aquest sentit, molt d’ells recorden que la Caixa després de la Guerra Civil va restablir tots els dipòsits a la situació originària, malgrat el conflicte bèl·lic. Aquest extrem, més propi d’una llegenda urbana, tot i que tindria alguna explicació, s’equipara amb la situació actual, si com sembla finalment, la voluntat majoritària dels catalans passa per marxar de l’Estat espanyol i d’Espanya.

La Caixa, es ben sabut, no és un aliat del procés, i juntament amb d’altres poders fàctics, com determinats grups empresarials (Grup Godó de La Vanguardia,...) analitzen la situació actual en clau d’expectativa, ja que per a ells suposaria haver de restablir noves aliances amb el nou poder emergent  fruit de la independència, cosa que ja tenen resolta ara, amb un sistema constitucional a la seva mida.

Per això, es posicionen amb la seva clientela, per si calgués fer alguna cosa. Els catalans davant d’això, sempre tenen l’opció de mentir, i dir que no són de cap partit ni associació independentista, o simplement catalanista, i així evitar una nota críptica dins del seu expedient, que tot i contrària a la protecció de dades de caràcter personal, de molt especial vigilància (religió, creences polítiques, tendències sexuals,....), aporta informació molt valuosa per a la gestió financera que serà necessària d’aplicar en els propers temps.

Una eventual emancipació catalana deixaria molts interrogants sobre el comportament de les entitats financeres, i la possible necessitat de bloquejar els comptes i els dipòsits, almenys transitòriament. Per això, la Caixa ja s’avança en la anàlisis d’aquesta eventualitat, tot preguntant, descaradament, la filiació política, àdhuc per qui va votar, a més de comprovar, els elements substancials, propis d’aquesta activitat d’assessorament, com l’assumpció de riscos o la capacitat d’obrar.

No queden dubtes que això cada dia va més en serio. Tot i que sovint té aspectes còmics, com l’escena del Sr. Fainé (1942) al capdavant simbòlicament d’una entitat financera que no acaba d’entendre per les dificultats tècniques a les que ha de fer front, i per la que treballen els millors economistes, com el seu actual president  Jordi Gual (1957), el qual es val del pont del IESE, com a darrer recurs, per estar atent al que pugui passar; i que sens dubte ja està maquinant una solució de compromís del tot indigne pel poble català: una negociació amb el lliurament d’algunes  avantatges comercials (millor tracte fiscal, en infraestructures i en la llengua). Tocar algunes coses per deixar-ho tot igual.

Els impositors catalans, del dia a dia, són reticents a l’hora de rascar-se la butxaca, però també saben, bàsicament per que hi viuen, que la Catalunya d’ara ja no viu presonera d’una por ancestral, en forma de repressió i poder des de les instàncies militars i policials espanyoles. I per això, res és igual. I la Caixa ho sap i per això ho pregunta als seus clients. El directors, ara , tenen l’obligació de preguntar-ho. És el seu deure, si volen cobrar a fi de més el plus de direcció.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.