Anàlisi de l'actualitat i divulgació
La Bíblia en el setge d’Alep i les crueltats humanes (24/11/2016)
La Bíblia en el setge d’Alep i les crueltats humanes (24/11/2016)
Alguns estats volen quedar al marge de la jurisdicció internacional (Tribunal Penal Internacional) que un dia van subscriure, com a colofó de la defensa dels drets humans. Aquest retrocés al qual s’hi ha afegit varis països africans, també compta amb la decisió Russa. Així, en el setge d’Alep, entre d’altres operacions liderades per Rússia, les seves autoritats no tindran cap vinculació legal per haver de respondre dels seus excessos o de les seves malvestats.
El que s’entenia com una qüestió totalment lògica, que un tribunal independent, amb seu a la Haia, judiqués possibles responsables de genocidis o d’altres atrocitats, ja no serà possible. El memorial dels derrotats i les injustícies sofertes quedaran sense ressò, i les víctimes maldaran sense esperança (Jb 5,6).
En un món en que el dret retrocedeix, ja només cal apel·lar als baluards permanents del sentit humanitari. Un d’aquests és la Bíblia, com a pòsit d’una tradició amb 4.000 anys d’història, amb una vigència aclaparadora. Efectivament, els malvats han de poder acabar sucumbint pels seus actes injustos (Pr 11,5), i la seva autodestrucció sempre és la seva divisa. Però no és motiu de satisfacció, ja que les víctimes, en aquesta espera, ja seran per milers.
I potser al final, encara s’hauran de justificar (Sir 13,3), dons el temps tot ho esborra i acaba en l’oblit general. La fermesa per impedir-ho és un símptoma clar de la vertebració i consciència col·lectiva. Alep és avui, però no fa massa ho va ésser Barcelona, al patir bombardejos indiscriminats per atemorir la població i castigar-la amb total menyspreu. O Granollers, o Gandesa,...
Quan es desferma la injustícia no valen codis ni normes, només és possible apel·lar al sentit més elemental d’humanitat. Som iguals entre iguals, cercant les nostres millors opcions dins una humanitat amb dilemes i causes cada dia més semblants. I malgrat tot, la injustícia roman fins al punt de preguntar-nos si al final potser si que Déu o el que sigui hauria de dir-hi res (Rm 9,14).
No es poden entendre ni comprendre la mort innocent, ni el càstig a malalts hospitalitzats, als infants, als ancians,... ni la mort de qualsevol persona sota una pila de runa o de gana, en un setge cruel, interminable. Tot plegat és el preu de la guerra, per la qual els victoriosos tenen els més alts reconeixements, paradoxalment, igualment, a la Bíblia (Dt 28,19). I, a resultes d’això, cal preguntar-se si totes les guerres són iguals, si és possible defensar-se i lluitar per la justícia, si la llibertat s’ha de protegir o si hi ha una guerra neta i ordenada com un mètode pactat per resoldre els conflictes sense solució. El TPI era una d’aquestes eines que ara està en crisis.
Com ho va ésser la Declaració Universal dels Drets Humans, o les convencions internacionals sobre el tracte als presoners de guerra o la presència d’entitats sanitàries o humanitàries als fronts. Doncs bé, tot això decau, quan s’empra el mot “terrorista” o el qualificatiu “d’enemic de la democràcia”, i en la llunyania es justifica el sentit dels atacs indiscriminats o la manca de valentia per anar a buscar els dolents que s’han apropiat de la dignitat dels pobladors indefensos.
Tot sabent que els “dolents” responen a una qualificació bíblica, reconeguda per qualsevol ésser humà, com els que no tenen pietat (Sl10,15), son mentiders (Sir 11,33) i enganyen (Mt7,17) i viuen arrogants (Jm4,16), a despit de tota la resta d’éssers humans, i de la mateixa naturalesa. La derrota col·lectiva ara és que després d’haver secularitzat la Bíblia, les formes acordades de millora humana comencin a fer aigües. El TPI només és un petit exemple, molt preocupant. La Bíblia, coma referent, tanmateix es manté intacte, tot posant en evidència que el sediment humà que hi ha al seu darrera s’ha mantingut.
Quasi res a canviat, llevat que la humanitat cada dia vol menys regles bàsiques per conduir-se i acabar deteriorant-se. La Bíblia és la història de la defensa, i dels que amb l’escut i la llança, ara amb els tancs i els míssils, entenen que han d’obrir altres batalles més difícils de concòrdia humana i millora social. On al centre hi ha el propi home, motiu i causa de totes les injustícies, d’alguna manera (Mt7,23).
Resseguint la Bíblia és fàcil copsar-ho, més quan la BCI o Bíblia Catalana està a l’abast de forma generosa (https://www.bci.cat).
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.