La Batalla de les Flors; com el PSC/CS incrimina als veïns (18/5/2017)

La Batalla de les Flors; com el PSC/CS incrimina als veïns  (18/5/2017)

Durant les festes de maig de Lleida, per Sant Anastasi, hi ha la tradició de fer desfilar carrosses que tiren caramels i confeti. Aquest costum molt festiu i participatiu és conegut com la Batalla de les Flors, atès que es llencen cap al públic els colors de la primavera a tort i a dret.

Enguany, l’Ajuntament de Lleida, per medi de la seva gelosa policia local, ha impedit el seu normal desenvolupament, ja que ha immobilitzat una de les carrosses al ésser conduïda per un nen tot i estar sota la vigilància d’un adult. Els nens i nenes participen d’aquests esdeveniments amb normalitat, en molts aspectes. Sigui a nivell de preparatius i d’organització, atès el to divertit de la festivitat, com durant el seu desenvolupament amb una presència activa. Aquesta és una de les grans virtuts d’aquests esdeveniments festius: la implicació de tots, àdhuc els infants.

Per fer-ho possible, les autoritats delimiten un espai que, per definició, s’exclou de l’aplicació de la legislació ordinària. Tot fenomen festiu trenca el límits de la legalitat estricta per la seva pròpia raó d’ésser. Per exemple, els remolcs de les carrosses tenen modificacions substancials que els impedeix de circular lliurament, i per això només poden fer-ho en el recorregut de la desfilada. Tampoc, com tothom sap, està permès llançar res des d’un vehicle en circulació i en canvi en la desfilada aquesta acció és precisament la raó de la festa.

Doncs bé, l’ús del tractor per un nen està dins del mateix supòsit, ja que no es aplicable la legislació del trànsit (codi de circulació) en un recinte o recorregut on no es possible aplicar el seu contingut, per definició. Dins del recorregut o itinerari de la desfilada emergeixen unes normes diferents i una legalitat pròpia: l’establert en el contingut de l’autorització administrativa per l’ús del domini públic municipal que s’hagi donat. Per això, l’Ajuntament de Lleida, sota les ànsies polítiques del PSC i de Ciutadans, ha envaït la naturalesa espontània d’una celebració amb molts anys de tradició i d’història, al generar desconfiança i recel entre els seus participants.

Si el tractor el conduïa un nen, sota la vigilància d’un adult (amb marxes molt curtes difícils de canviar, o fins i tot bloquejades) era perquè ningú ho veia estrany dins de l’àmbit de la desfilada, doncs tampoc s’havia explicitat mai aquesta limitació com tantes altres, sobre si tots els vehicles han d’estar matriculats (normalment els remolcs plataformes, quasi permanents per aquest usos ni tant sols passen la ITV durant l’any) o si en un remolc agrari hi poden “viatjar” persones (fet totalment prohibit ja que no hi ha elements de retenció instal·lats, per exemple).

La Policia Local de Lleida, sota les ordres directes del Sr. Àngel Ros (1952), està obeint unes directius contràries al sentit popular més elemental: si no es diu el contrari és que les coses van bé! I això ara no és així a Lleida: les persones no saben quin són els objectius de la Paeria ni les seves pretensions últimes, més sobretot després dels pactes amb Ciutadans, estranys com són a les més arrelades tradicions lleidatanes.

Per prevenir s’ha d’explicar què es pot fer i fins on es vol arribar, en entorns on no es aplicable, per que així ho diu la pròpia llei, el règim ordinari d’aquesta. L’Ajuntament de Lleida ha triat una direcció errada en aquest tema. Les festes no poden estar sota vigilància a l’estil policial del Sr. Ros, ja que en desvirtua la seva espontaneïtat. Com a bon exemple, valguin les campanyes de Protecció Civil del Departament d’Interior sobre les fogueres i petards de Sant Joan:  explicar i comentar,  delimitar i corregir, abans de deterior i pervertir el sentit de la festa.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.