Anàlisi de l'actualitat i divulgació
L’ordre de batalla o les oportunitats perdudes: tot pel referèndum d’autodeterminació ref1oct.eu (19/9/2017)
L’ordre de batalla o les oportunitats perdudes: tot pel referèndum d’autodeterminació ref1oct.eu (19/9/2017)
La forma en que s’està resistint a Catalunya les accions repressives i indiscriminades de l’Estat espanyol contra els seus més elementals drets nacionals és digna d’ésser analitzada amb detall. El govern i les organitzacions sobiranistes que malden per la preparació i celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 tenen reptes d’organització i de direcció majúsculs que, en darrer terme, no fan si no ajudar i fixar les bases, més sòlides, de la república catalana.
Efectivament, arreu, en assemblees, grups polítics o d’altres entitats, a més del propi Govern, hi ha un interessant debat sobre si el guió ja està escrit i esperem esdeveniments o si cal prendre decisions per lliure. De si cal esperar instruccions, cercant respostes a www.ref1oct.eu o bé si cal organitzar-se a nivell local, en una resistència aferrissada de locals de votació i de material electoral. Hi ha moltes decisions que depenen d’altres decisions, en una cascada que no deixa indiferent cap ciutadà. Els mecanismes de la Llei 19/2017, i els seus decret de desplegament principalment, són molt detallats, i per tant donen moltes pistes a unes autoritats espanyoles que cerquen, com sigui, el fracàs del referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre.
Si bé, algunes ciutats o barris gaudeixen d’una articulada societat civil que els permet reunir una massa crítica suficient per fer totes les accions i actes que estimin més oportuns, hi ha d’altres zones en que el nivell de fustigament és molt elevat i l’obligació coercitiva de guardar silenci aclaparadora. Amb vint persones preparades ja és possible superar aquesta situació, i per això és tant important l’activitat dels grups organitzats, per convocar i rellançar les accions reivindicatives, de tot ordre, però especialment, les relatives a les llibertat nacionals dels catalans que ara ens afecten.
La massa crítica, socialment, permet vèncer la por i superar el desànim. I si a més aquestes unitats mòbils de sensibilització i dinamisme social actuen coordinadament, com passa ara amb el referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre, les garanties d’èxit, és dir, de canvi social, són pràcticament segures. Encara que també és cert que hi poden haver errors o dificultats de coordinació, també és igualment cert que la intel·ligència de la gent és suficient, per a que d’acord amb uns principis d’actuació, pacífics i cívics, hi hagi marge de maniobra per anar corregint les accions a emprendre.
Com sempre, la gran dificultat, per a tots i per a tothom, és com arribat a la gent, a la població en general, sigui per poder oferir un determinat missatge, plantejar una denúncia clamorosa o bé reclamar la seva implicació, almenys, en aquest cas, el proper dia 1 d’octubre, des de les 8:00 del matí fins al vespre, de forma permanent i lliure. I la resposta és senzilla: en primer lloc parlant-ne, arreu i a tota hora, fins esdevenir pesat, i de l’altre, ajudant a difondre-ho a través de les entitats o grups que hi estan implicats.
Moltes apassionades converses es perdran, molts cartells seran desenganxats de seguida, moltes pancartes de les cares acabaran a les deixalles,... però s’haurà construït una complicitat indestructible entre els catalans, en forma de lleialtats mútues i de respecte cívic. Només per això ja valia la pena tot aquest enrenou, malgrat l’èxit del referèndum d’autodeterminació s’haurà de lluitar cada dia i a cada moment, sense defallir i amb grans dosis de perseverança. Però és el nostre deure i ho es fa amb bon sentit de l’humor i ganes d’aconseguir-ho. Per tant, l’acció global és la que val per retornar a la llibertat com a nació, l’ordre de batalla, metafòricament parlant, consisteix en entendre que el camí recorregut fins ara i el que vindrà és un encert col·lectiu, i que els mèrits parcials o personals, en tot cas, hi queden subordinats, tot i que igualment són necessaris, com a denúncia o testimoni del que calgui millorar o rectificar.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.