L’excés d’oferta, a què respon? (10/9/2018)

L’excés d’oferta, a què respon? (10/9/2018)

Els nous medis de producció i la dinàmica de la globalització permet oferir tota mena de serveis i productes als mercats, els quals, si poden pagar-ho, en poden adquirir sense límits, en un fenòmen sense precedents. Per això, hom diu que ja comencem a tenir problemes de demanda, ja que ni amb el diner barat (tipus d’interès) hom pot gastar més.

Els estrategues de les multinacionals, amb aquesta problema damunt la taula, no paren de dissenyar estratègies per fer que la demanda no s’aturi, sota l’atenta vigilància de les autoritats monetàries i governatives a fi d’evitar noves bombolles o activitats especulatives.

Hi ha tres legítimes lluites que encara poden agreujar més el problema que les multinacionals volen resoldre: la sobirania alimentària, el canvi climàtic i l’aturada immigratòria. Segons com tot plegat, pot acabar, per esgotament d’uns i els altres, en una profunda recessió.

La realitat és que els incentius al consum normalment mai són sostenibles ambientalment, i que les desigualtats acaben generant forçats fluxes migratoris, tot creant tensions entre les diferents poblacions relacionades. Les esperances en les millors solucions tecnològiques requereixen grans inversions, a fons perdut, i també una gran complicitat de la gent: dues variables que afegeixen complexitat a la solució de l’augment de la demanda.

Històricament, el desenvolupament natural d’una societat ha vingut de la competència, i per medi de la competència s’han assumit riscos de tot tipus, sovint dolorosos. En un món de comunicacions obertes  aquests riscos es socialitzen ràpidament i generen pessimisme o desconfiança.

Les societat madures, no obstant això, saben aprofitar els esdeveniments de competència, i miren els adversaris amb respecte suficient per aprendre’n d’ells.  En aquest sentit, són les comunitats organitzades, de forma proactiva, les que millor saben assumir aquestes  noves realitats. Grups de pobles, comarques, ciutats compactes, valls concretes,... esdevenen pols que poden esdevenir focus de sinergies d’èxit que escapin al pànic que pot esdevenir-se, més aviat que tard.

Catalunya ja té una certa tradició a l’hora de crear important valor afegit en clústers o sectors de mercat especialitzats i molt determinats. Això, si s’enfoca bé, és una línia de flotació segura. Per garantir-la, també calen els medis i les formes adients, les quals, llevat que es demostri el contrari, passen per la constitució de la república catalana independent. Tothom hi sortirà guanyant!

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.