L’estrebada que pot fer el president Torra per fer efectiu el Primer d’Octubre (3/9/2019)

L’estrebada que pot fer el president Torra per fer efectiu el Primer d’Octubre (3/9/2019)

Després de dos anys inútils, tot confiant en la perspicàcia dels presos polítics i les eventuals decisions dels exiliats republicans catalans, ja es veu clar que no hi ha progrés nacional que satisfaci les ànsies de llibertat expressades pels catalans en el referèndum d’autodeterminació del passat Primer d’Octubre.

Més aviat, i això és prou greu, s’intenta fer com si calgués oblidar el referèndum d’autodeterminació exitosament celebrat i el seu resultat majoritari a la constitució d’un estat en forma de república. Hom parla, de forma enganyosa, d’un nou referèndum, pactat o no, tampoc quedar clar, el qual com a molt sembla que no passaria d’ésser una mera consulta.

Un referèndum d’autodeterminació, per definició, ha d’ésser com el del Primer d’Octubre. De forma unilateral, en l’exercici d’una voluntat nacional resolta i persistent. Només així és possible conquerir i mantenir la llibertat col·lectiva que anhelen els catalans i les seves institucions.

Per tant, no hi ha espai per un nou referèndum, sigui com sigui. El referèndum d’autodeterminació ja es va fer i ara només és pertinent fer efectiu el seu resultat.

De forma lògica, i mirant el que van ésser les eleccions “autonòmiques” del 21 de desembre de 2017, segons les quals el retorn del president exiliat, Carles Puigdemont era imperatiu en cas de victòria, pertoca al president Torra, substitut circumstancial d’aquesta renovada expressió democràtica, de dimitir per deixar pas al doble mandat sorgit de les urnes catalanes: fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre i restituir el president legítim.

Aquest pas, òbviament, només és possible dins el nou marc legal republicà català. És un pas que requereix determinació i convicció.

Hom al·legarà, segurament amb raó, que Carles Puigdemont no cerca aquesta sortida democràtica que un dia va defensar de forma insistent. I que Quim Torra, igualment, no té cap legitimitat, com a simple substitut, per convocar noves eleccions, i normalitzar així la renovada autonomia decadent catalana.

Dos anys després no hi ha res perdut, si com sembla, aquest home senzill i sense lideratge que es diu Quim Torra se li creuen els cables i decideix dimitir per fer possible la tornada de Carles Puigdemont.

Unes noves eleccions autonòmiques espanyoles només tenen sentit, una vegada més, si són per implementar, de forma plebiscitària, el mandat del Primer d’Octubre. El cost de la repressió i les febleses conceptuals d’alguns polítics catalans, tanmateix, ho poden impedir.

El mandat democràtic del Primer d’Octubre, validat igualment en les eleccions del 21 de desembre de 2017, de forma irrefutable, enmig d’un clima d’intervenció duríssim, és inajornable i és insubstituïble. Això ho saben la gent de Junts per Catalunya (PDECAT o CRIDA), però busquen una excusa de mal pagador per no complir-lo de forma estricte. I en aquest sentit, la posició d’ERC sembla que ho permeti, a la qual només li queda guanyar les eleccions autonòmiques definitivament, per tenir les mans lliures.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.