L’estat social aquí només pot ésser en forma de república (5/2/2018)

L’estat social aquí només pot ésser en forma de república (5/2/2018)

La darrera campanya de propaganda de la monarquia nacionalista espanyola exposa, amb una certa crueltat, com de desigual el règim espanyol s’ha establert. No sols pel tipus de vida que transmeten, que sempre és una opció personal o familiar, sinó sobretot pel tipus de contradiccions que suporten, i que tant bé posa de relleu el programa humorístic “Polònia”.

Les grans diferències de tipus de vida entre la població, sobretot pel que fa a garanties mínimes de subsistència, és un fet recurrent en les propagacions populistes que assolen Europa, i en especial Espanya, i en menys mesura Catalunya. Els partits populistes espanyols, com Ciutadans i PP, com recalcitrants formacions monàrquiques, esdevenen una viva contradicció quan s’exclamen pels “problemes reals” de la gent. I, sovint enfoquen les seves polítiques públiques, enmig de la confusió, contra els més desvalguts: els immigrants, condemnats a morir de fred; la infància, sense les atencions mínimes o els malalts, que han de sobreviure com poden.

Les lleis socials catalanes, totes impugnades pel govern espanyols i suspeses o anul·lades pel seu tribunal especial (TC), volien corregir aquestes situacions, de manera parcial o només inicial. Calen grans canvis de fons per aconseguir una societat més fraterna. Per això, els ideals republicans són una emergència nacional, i la lluita derivada del referèndum d’autodeterminació vinculant del passat 1 d’octubre de 2017 ja és una necessitat per a moltes famílies.

Són dues cares de la mateixa moneda, difícils d’estudiar però que els grans organismes internacionals secunden: una societat més fraterna, sense casos rars com oligarquies protegies de sempre o famílies reals amb poders, reforça la democràcia i, al mateix temps, amb més confiança col·lectiva, es rellança el creixement econòmic. Vet aquí la realitat a la que la república catalana s’encara.

Els monàrquics nacionalistes espanyols, que s’agenollen sense cap sentit crític davant una casa real ja desacomplexada amb els ideals liberals més insensibles a qualsevol sentit humanitari, mantenen justificacions com “el govern dels més preparats”, “necessitem estabilitat com sigui”, “cal acollar bé la gent”, “sense això seria el caos”,... de fons demostren una desconfiança i recel respecte de la mateixa població entre la que viuen.  Fins al punt de justificar-ne la seva segregació econòmica, en forma de pobresa i el seu consegüent augment de la desigualtat.

L’exigència republicana passa per exigir la responsabilitat de cada un de nosaltres, sense fer cap excepció, i la més rellevant no pot ésser la del cap de l’estat o la dels màxims representants de les institucions.

Per això, sorprèn en gran mesura com el grup republicà (ERC, al Parlament de Catalunya) no tingui com a prioritat sepultar la vigència del règim monàrquic nacionalista espanyol (del 1978) a Catalunya, tot fent el que calgui per aconseguir-ho. Àdhuc, per la via del bloqueig institucional, si com sembla l’estat espanyol només està disposat a aplicar la mecànica de la repressió, la persecució i la mutilació popular.

Cal reconèixer i atorgar poder executiu al president Puigdemont, per a que de moment, des de Brussel·les, comenci a ordenar ordres clares, per medi d’un Diari Oficial de la República Catalana, que condicioni contínuament la legalitat impostora i imperials espanyola sobre Catalunya. La coerció d’aquest ordenament, si no pot ésser pràctica com a mínim ha de tenir contingut polític, a fi de preparar el terreny a una presa d’autoritat republicana sense dubtes ni fissures.

El control policial dels Mossos o d’altres unitats de nova creació, com una guàrdia republicana, s’han de concentrar sota el comandament del president, a fi de fer efectiu un marc de democràcia sòlid i durador.

Però si bé això és urgent, encara ho és més la creació, com primera gran llei de desconnexió, de l’alta cort de justícia de la república catalana, a fi de superar la dinàmica judicial espanyola que empenyora tots els esdeveniments fins al moment, en forma de presos, citacions i persecucions.

 ©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.