L’espai polític de dretes europees a Catalunya (8/6/2018)

L’espai polític de dretes europees a Catalunya (8/6/2018)

La realitat social que viu aquest país d’Europa, que s’anomena Catalunya, és excepcional malgrat l’aparent normalitat i activitat. La dinàmica econòmica no s’ha aturat i l’atzucac republicà ha estat integrat dins la quotidianitat de forma paral·lela i espontània. Tanmateix, és cert que les tendències de fons s’han alterat profundament des de l’1 d’octubre de 2017. La solidaritat entre la població és un nou fenomen per a  molts àmbits de població aliens a la mobilització ciutadana i a la reivindicació popular.

A la pràctica, la gent de dretes, amb la càrrega impositiva que suporten, entenen que la seva aportació a la societat ja és suficient, i en tot cas, esperen de les institucions, per medi d’organitzacions diverses, i no només empresarials, que reaccionin protegint els interessos comuns de l’economia i l’estabilitat.

Aquest grup de gent també se sent catalana o molt catalana, i no viuen aliens a les aspiracions nacionals i a la proclamació republicana. En part, també, amb més o menys mesura, participant en determinades mobilitzacions socials o atenent les seves cadenes de sensibilització i conscienciació. I en aquest exercici  ciutadà han moderat la seva visió liberal i la seva posició de confort.

Si a més les dretes s’associen, històricament, a posicions molt conservadores i catòliques, a Catalunya, on la secularització és galopant, encara queda més incerta la seva nova deriva  dins el panorama social majoritari. Si com s’ha dit, fins a la sacietat, el republicanisme català és integrador i no es mesura per graus de catalanitat, la sociologia dels de dretes viu una tensió on és qüestiona encara més la seva existència i vertebració.

Les dretes, tocant de peus a terra, fàcilment es poden definir com els que sempre guanyen o que poden guanyar, no necessàriament en termes electorals, si no en visió patrimonial, de seguretat i de tranquil·litat. Bases del negocis productius i de la riquesa acumulada. I aquest espai, de suports i complicitats, encara té molts reductes allunyats de les pretensions republicanes, si com sembla, hom només es mou per servir a fins interessats. La socialització d’aquests interessos és el que pot permetre l’adhesió d’aquests espais socials als ideals republicans, no únicament progressistes.

La construcció de la república catalana genera algunes servituds difícils d’explicar. Un possible escenari de sortida, podria ésser que els temes generals, de seguretat i tranquil·litat, quedessin en mans conservadores ( a nivell nacional), i en canvi, els temes de proximitat i més populars, en mans de les esquerres ( a nivell municipal).

Aquest diàleg republicà, entre horitzons nacionals i quotidianitat domèstica, podria deixar pas a les dures tensions que es preparen pel  canvi de cicle que cal preservar: l’abandonament de l’autonomisme i la construcció d’unes noves claus polítiques per al nou estat català.

La dreta moderna europea responsable i compromesa en temes de protecció (drets humans i llibertats públiques), estabilitat (comerç i industria) i cultura (llengua i tarannà), pot consolidar el seu espai polític a Catalunya al marge de les dinàmiques socials de proximitat, populars i de gestió, normalment municipals.

D’aquesta manera, eventualment, per en Puigdemont (Junts X Catalunya) aquestes eleccions municipals no serien una qüestió prioritària, llevat pel que fa, potser, a Barcelona, pel fet d’ésser una peça clau en l’estratègia d’internacionalització dels ideals republicans catalans.

En la resta, ERC bé podria atendre més posicions, i fer els possibles per assolir nous espais socials i de diàleg, sense comprometre les bases d’una tranquil·litat que ha de permetre l’autodeterminació catalana de manera sòlida i eficaç, tal com els fets, fins al moment  demostren.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.