L’efecte sorpresa, per fer la #independència i més coses (24/10/2018)

L’efecte sorpresa, per fer la #independència i més coses (24/10/2018)

Els pressupostos del Regne d’Espanya pel 2019 que preveuen grans inversions a Catalunya són un “regal” enverinat, per molts motius. El #noatot , com a campanya popular, quasi espontània, exerceix cada dia més lideratge, de forma difusa i decidida.  Els pensadors i activistes que hi ha darrera, autèntics independentistes catalans, gent molt més sèria del que governen l’autonomia, ja veuen clar que les tensions d’aquests pressupostos amb el deute públic els convertiran amb paper mullat, malgrat hagin servit per confondre i distreure els catalans de pas dubtós per fer la república catalana independent.

L’encariment del deute serà una realitat en els propers mesos, o qui sap si setmanes, ateses les circumstàncies que es van sumant en els països del sud d’Europa (Itàlia on ja s’han rebutjat per primer cop uns pressupostos anuals, l’esforç financer europeu per mitigar la crisis migratòria de la propera primavera,...). I si al costat d’això, posem les tendències proteccionistes dels grans motors econòmics mundials, USA i Xina, certament que cal està ben preparat per saltar del vaixell espanyol, amb prou destresa i determinació.

Com a mínim, des del 2010, i encara més si agafen un marc temporal més històric, els catalans ja tenen clara la seva vocació diferenciada nacionalment. Tanmateix, també és veritat, que cada dia que passa, són més conscients dels deures i obligacions que la nova vida en llibertat comporta. I si bé van canviant moltes coses, aquestes més fonamentals es van assentant fermament.

Els catalans han après que les coses importants no van a batzegades i que com una economia desenvolupada exigeix, la lentitud de moviments és sinònim de creixement i d’estabilitat. Vet aquí, una pauta clara de treball: persistir en el relat i els gestos per madurar el projecte nacional fins que caigui de manera senzilla l’efectivitat republicana.

Els economistes ja avisen que, de moment, l’excés d’oferta (hi ha de tot i a tot arreu) frenarà la inflació, i que sense la inflació descontrolada es podrà contenir la pujada d’interessos. Però aquesta contenció no podrà durar massa tampoc... per les tensions del deute públic i el recurrent dèficit pressupostari de les administracions públiques, sobredimensionades i plenes de forats negres.

Per tot això, no és vàlid com fa el govern català i també el seu parlament, en aquest moments, rebaixar el ritme de tensió respecte a les expectatives independentistes, ja que sense els instruments de gestió i control adients no es podrà donar cap resposta ni satisfacció a res mínimament rellevant per als catalans.

L’ambició catalana és discreta i molt desconfiada, no cerca lluir-se però tampoc romandrà de braços creuats, i els seus executors ni tenen nom concret ni els coneixem del tot, per ara.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.