L’economia catalana revifa només perquè hi ha eleccions (20/3/2019)

L’economia catalana revifa només perquè hi ha eleccions (20/3/2019)

Hi ha miratge de miracle econòmic a Catalunya, tot i el procés i les dificultats polítiques, que desconcerta arreu d’Europa.  L’economia catalana, que té semblances amb l’italiana, viu al marge de les palestres partidistes i de les baralles ideològiques. S’adapta, després d’una història constant per anar creixent, obrint mercats o treballant de sol a sol. Però tot té un límit, i ja es veu que això no pot durar gaire més. No hi ha feina per tothom ni crèdits permanents. L’endeutament públic ha estat la salvació en molts casos, com ara en vigília d’eleccions, però també té els seus inconvenients.

Europa està parant i la seva economia s’alenteix, i per postres té el BREXIT al damunt, en tot i per tot. Els catalans, acostumats a viure dins el magma de la incertesa, ja ni hi parem atenció. Hi ha masses concretes a resoldre com per aturar-s’hi. Però la zona euro s’està enfonsant. La fosa de la seva burocràcia i del seu endeutament és cada vegada més profunda.

A nivell global, també hi ha aquesta visió. Estats Units amenaça el comerç mundial amb mesures proteccionistes, la Xina també desaccelera enmig de grans problemes dins el seu entorn asiàtic. Els pols de tensió arreu del món no paren de créixer: Veneçuela, Corea,...

L’efecte de la demanda pública en despeses i serveis és molt estimulant dins de l’economia. A Catalunya s’intenten evitar les polítiques d’austeritat, i dins del marc espanyol, no hi ha greus impediments per fer-ho. Aquesta tendència augmenta en els períodes previs a les eleccions, i s’accentua encara més si són eleccions municipals ja que la relació d’obres i subvencions són l’autèntic saldo que valoren els electors, tot deixant les qüestions ideològiques per d’altres eleccions.

Arreu d’Europa, la població ja veu venir la catàstrofe, crisis múltiples que ho canviaran tot, i es resguarden en un cert conservadorisme econòmic fet d’estalvi i menys consum. A la majoria de països europeus , en general, la gent ja pensa en un llarg hivern econòmic, carregat d’atur, encariment dels productes i sous més baixos, i per això mateix, l’economia s’ha refredat.

Les dinàmiques electorals, normalment per inaugurar equipaments o millores urbanes, generen un efecte pervers de millora de l’economia, la qual a la vegada anima els mercat de l’habitatge i de la construcció. Però ni una cosa ni l’altre aporten solucions de futur de tipus estructural: millora de la competitivitat amb un augment de l’eficiència, principalment.

Els alemanys i catalans viuen amb preocupació les dinàmiques consumistes, pa per avui i gana per demà, perquè tenen una triple conseqüència negativa: malbaratament de recursos i energies en detriment del medi ambient, l’economia o l’educació, desincentivació de la cultura de l’esforç  per encarar projectes a llarg termini i destrucció d’un natural equilibri entre les capacitats reals i les dependències efectives (fet només assumible per grans potències com Estats Units o Rússia).

La demanda interna catalana prové dels sous en la mesura que els polítics espanyols miren d’ajornar la tempesta social que es sumarà juntament amb el procés de recuperació nacional (independència de Catalunya) i els augmenten per la via de la normativa laboral. Tanmateix, aquesta medicina té un recorregut escàs, quan la desacceleració a nivell europeu toqui a la porta de la hisenda espanyola per reclamar pagaments i interessos. No trigarà!

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.