L’autodeterminació és en marxa: #1oct (1/10/2018)

L’autodeterminació és en marxa: #1oct  (1/10/2018)

El nacionalisme espanyol, arrogant, populista i autoritari, va ensenyar la seva autèntica cara el passat 1 d’octubre de 2017. Una versió semblant, a la del cop d’estat del 23 de febrer de 1981, però amb efectes directes sobre la població. La gent vivia enganyada, suposant que havia existit una transició democràtica a l’estat espanyol i no ha estat així. Més que una gran decepció ja és una autèntica frustració.

L’estat de dret espanyol ja ha tocat fons, en tots els sentits, però sobretot per la vulneració sistemàtica de drets i llibertats fonamentals. Les lleis que s’aproven a les càmeres representatives esdevenen objecte de manipulació i tergiversació, pel poder executiu espanyol i per poder judicial.  El posicionament de la justícia europea sobre la sort dels exiliats catalans és la prova irrefutable d’aquesta constatació.

L’exercici del dret a l’autodeterminació és legal, i del que ell es deriva també, tot i que, efectivament, la independència significa, sense dubte, el trencament, encara que gradual, amb l’ordenament jurídic espanyol. És l’objectiu, i com a tal ha de succeir d’una manera o una altra.

L’autoritarisme espanyol pel qual les lleis i les sentències són fetes a la seva exacte mesura demostra poca flexibilitat (ni remotament la Canadenca o la Britànica) i una suficiència imperialista i capritxosa.

I tot i així, el referèndum d’autodeterminació es va realitzar, i el recompte i la proclamació del resultat es va produir, contra tot pronòstic, davant la perplexitat espanyola. Els catalans, després de molts anys, han aixecat el cap i se senten forts. Vet aquí la gran victòria d’un poble mil·lenari, sincer amb les seves ambicions nacionals.

Durant el referèndum d’autodeterminació van assistir observadors internacionals que, malgrat les reserves lògiques que van exposar per l’ambient de sabotatge de les autoritats espanyoles, no neguen el valor referendari de la decisió adoptada: que Catalunya sigui un estat independent en forma de república.

Tot i el parany espanyol per aturar la implementació del resultat (per medi de empresonaments d’activistes i polítics, persecució de refugiats, repressió de militants,...) aquest horitzó de llibertat, la independència, rau en la base de totes i cada una de les activitats que mouen la societat catalana, que ni vol ni se sent representada per Espanya i tot el que ella implica.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.