Anàlisi de l'actualitat i divulgació
L’activisme de l’estat espanyol (21/5/2018)
L’activisme de l’estat espanyol (21/5/2018)
Sorprèn, i molt, que precisament els defensors de les tesis liberals, PP i C’s, siguin els que més usen les eines d’intervenció i regulació que permet el sistema estatal i paraestatal del conglomerat governamental. Però també sorprèn la poca capacitat de protecció ciutadana que hom experimenta davant d’aquesta contínua pressió de caràcter autoritari.
La incapacitat de respondre, de manera efectiva, a un discurs assimilador i de persecució, es tradueix en passivitat i una certa normalitat que amaga una dura càrrega de reaació continguda i sobre la qual s’està perillosament experimentant, sense responsabilitat ni objectivitat.
Sigui en el context català o en el context espanyol, el bagatge populista que està corrompent la societat a resultes d’utilitzar i maltractar la imatge de l’estat, provocarà una renovada passivitat sobre els afers públics, tot quedant aquests en mans d’agitadors o persones sense escrúpols. El resultat d’aquesta deriva és impredictible, i les classes benestants ho miraran des de la barrera sabent que a ells no els afectarà, ni de bon tros, des de la seva posició i les seves inversions.
El paradigma liberal democràtic que defensa a ultrança la societat catalana xoca amb el model autoritari nacionalista de la societat espanyola. La gelosia i enveja que això provoca suposa una exageració de la posició nacionalista espanyola respecte de la democràtica catalana, fins a extrems, si hem de fer cas de la premsa espanyola, totalment ríficuls i absurds, que ja ni es poden llegir, ni escoltar, ni que sigui mínimament.
El més greu, o molt greu, de tot plegat és la incorporació en el discurs públic d’algunes assimilacions del llenguatge que generen confusió i desinformació, tot provocant por i desconcert entre la població, que cada vegada més evita els afers públics i viu amb temor l’exercici dels seus drets de participació política i compromís cívic.
Una de les assimilacions més recurrents, sorgida arrel de la determinació catalana enfront de l’espanyola, és l’equiparació entre una qüestió inconstitucional i una de criminal. Les sentències del TC sovint incorporen correccions constitucionals, i no per això són delictes o afers penals. Aquesta assimilació, feta intencionadament, no només perjudica la imatge democràrtica dels espanyols sino que genera preocupació entre els catalans, ja que no poden entendre com un estat que els hauria de protegir percep les màximes instituicons com mecanismes de repressió.
L’eclosió espanyola fruit d’una mal resolta transició després de la dictadura militar ha posat en evidència que el seu model territorial ha entrat en una greu crisis i que les bases de drets i llibertats no són el que semblaven. La criminalització de molts defensors de drets humans i polítics dels ciutadans espanyols, xoca amb les pretensions democràtiques d’altres àmplies col·lectivtats com les catalanes.
La raons per lluitar i encarar-se a un model poc clar i complex de la política, lluny i molt lluny d’una tònica federal i de mecanismes eficaços de control ciutadà ha generat, amb raó, l’opció independentista entre els catalans. Així, ha esdevingut, igualment, una més greu crisis del model institucional espanyol i una paràlisis del model productiu que segurament acabarà repercutint en l’economia i en el teixit empresarial en el curt termini. En tot cas, sobta que això no hagi succeït abans, i la confusió que la política espanyola provoca no sigui ja present en els mercats.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.