Insubmissió judicial (11/11/2015)

Insubmissió judicial (11/11/2015)

La intransigència de l’Estat espanyol, i de les forces polítiques catalanes i espanyoles que recolzen mesures policials i judicials contra la causa de la llibertat del poble català, està posant en una posició molt compromesa juristes responsables i de bona fe de les instàncies judicials. Els magistrats de la justícia ordinària (jutjats i tribunals) però també els de la justícia especial (com l’Audiència Nacional) estan preocupats, a nivell privat, per la deriva d’uns esdeveniments amb greus conseqüències jurídiques en el cas d’aplicar articulats del tot inviables i desproporcionats.

El legislador, en un exercici teòric i retòric, va dissenyar, aprovar i promulgar unes disposicions amb un impacte tant gran que atempten a la més elemental defensa de la pau civil i la lliure ordenació de drets i deures, d’acord amb els tractats internacionals i el dret humanitari. En concret, com element definitiu, hi ha la reforma de la llei orgànica del tribunal constitucional espanyol, el qual de la nit al dia, ha passat a ésser un tribunal especial d’instrucció i resolució, de forma simultània, en afers d’ordre penal, sempre que persegueixi delictes polítics o contraris a l’ordre constitucional.

El problema de tot plegat, des d’una perspectiva jurisdiccional, i també per a la seguretat jurídica de les persones funcionàries de la carrera judicial que l’han d’aplicar, és que l’aplicació d’aquestes lleis especials, fetes adhoc per reprimir el procés d’autodeterminació català, pot suposar la vulneració directa de drets fonamentals, emparats no sols en la pròpia constitució espanyola sinó igualment en els tractats de la Unió Europea i també en els tractes internacionals de protecció dels drets humans i dels pobles. En general, l’Estat espanyol ha ratificat aquest cos normatiu de protecció de drets fonamentals, tot introduint, no obstant això, reserves tècniques pel personal militar, a fi de que en la seva tasca, per definició repressiva, sovint en contextos molt complicats.

Aquestes reserves, o salvaguardes d’excepció, cal dir-ho, no s’apliquen al personal funcionari civil, i en especial, als fiscals, jutges i magistrats, els quals, segons com, i en cas d’emparar, justificar o tolerar vulneracions flagrants de drets fonamentals, sota la cobertura de consideracions legals fictícies d’estat d’alarma, excepció o setge, podrien ésser reclamats per la cort internacional de justícia o d’altres tribunals sota la vigilància de Nacions Unides. Per això, entre d’altres raons, una de les primeres missives de la Sra. Carme Forcadell (1956), presidenta electe del Parlament de Catalunya, un cop aprovada la declaració institucional d’inici per a la constitució d’una república catalana, va ésser posar-ho en coneixement, de manera oficial, del secretari general de Nacions Unides en la seva seu de Nova York.

Entre els professionals del dret, advocats i procuradors, operadors molt propers a fiscals i jutges, es on més es recull aquest neguit, que a aquestes alçades ja no deixa indiferent a ningú, atès que queda palès, meridianament, que és un conflicte polític impossible de resoldre judicialment. Per això, una lleugera brisa d’insubmissió judicial, que pot tenir subtils formes d’inhibició o recusació, segons els casos, pot suposar traslladar aquesta conflictivitat a jutges mercenaris, desposseïts de tota ètica professional, que des de l’Audiència Nacional, autèntica instància inquisitorial, dictin o sentenciïn al dictat d’un executiu espanyol obcecat i fanàtic, en la protecció d’un bé jurídic amb una contestació social indubtable com és la idea d’Espanya “una y grande”.

Per tot això, els professionals de la judicatura senten alterada la seva ja complicada missió d’exercir una tutela judicial efectiva, i atendre així el seu jurament de servei en la causa d’impartir justícia. Per a ells, només queda aixecar la veu de la insubmissió o bé abandonar els destins conquerits amb tant d’esforç personal com va passar amb el jutge Sr. Santiago Vidal (1954). Certament, l’Estat espanyol no respecta ni valora la dedicació i qualitat d’aquest funcionaris tant importants en l’estructura política d’una societat.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook