Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Informació numèrica rellevant: un debat sobre el seu ús (15/11/2016)
Informació numèrica rellevant: un debat sobre el seu ús (15/11/2016)
Els vehicles més moderns porten, de sèrie, un ordinador que dirigeix i gestiona les seves diferents funcionalitats. Des de la potència fins als elements de seguretat passiva (airbags, pretensors dels cinturons,...) una gran quantitat de sensors distribuïts arreu de l’automòbil envien dades a la centraleta, la qual les analitza, i d’acord amb uns programes (software) pren les decisions més oportunes.
Aquest ordinador, no obstant això, no és de fàcil accés. Si bé inicialment, per la seva simplicitat, era fàcil poder-hi entrar, ara calen moltes més exigències tècniques, ja que les seves utilitats són molt més àmplies. Aquests aparells, en el cas dels camions, a més, gràcies a la seva relació amb els navegadors incorporats poden enviar dades amb els concessionaris per anticipar-se a possibles avaries o per programa revisions rutinàries.
Per això, els vehicles, cada dia, un cop connectats, poden donar més informació als seus fabricants que són els qui realment tenen accés a tota la informació que generen. Els usuaris són simples receptors d’alguna d’aquesta informació, i només per a determinats fins prèviament acordats. Aquesta informació, almenys a Europa, no té cap influència en la ITV o en cas d’accident. Efectivament, l’històric de falles o deteccions que acumulen aquests ordinadors no està disponible a les ITV ja que els fabricants no aporten els codis d’accés i programes informàtics per permetre-ho.
Una cosa semblant passa en cas d’accident ja que la policia no pot accedir a aquestes “caixes negres” per saber dades tant útils com la velocitat a la que circulava abans de l’accident o si es van accionar els frens amb prou antelació, per exemple. Aquestes dades, en cas de saber-se per tercers, i no quedar simplement emmagatzemades dins del vehicle a disposició del fabricant, tant el podrien perjudicar com ajudar, en funció del dels circumstàncies.
La policia basca, Ertzaintza, amb forces medis materials per afrontar els nous reptes tecnològics, com va declarar un dels seus portantveus en un recent congrés sobre policies de trànsit, està desenvolupant un programa de recerca per enginyeria inversa sobre els codis numèrics dels vehicles, a fi de poder tenir indicis sobre les causes dels accidents.
Audi, per exemple, s’ha negat a facilitar aquestes dades, davant d’un cas d’accident mortal, i ha dirigit les peticions de la policia basca a una consulta per medi de la Interpol, mecanisme general per demorar qualsevol requeriment d’informació. Així, els poders públics en queden al marge i sense capacitat de conèixer la realitat d’unes màquines que dominen l’espai ciutadà de forma prevalent.
Els fabricants d’automòbils són una gran poder econòmic dins d’Europa. No sols pels fet de poder esquivar tot tipus de requeriments sinó perquè han desenvolupat la normativa a la seva mida. A Europa, les homologacions són secretes, i els seus resultats no es poden conèixer.
A diferència d’USA, on els fabricants han de facilitar els sistemes que usen i com funcionen, tant a les autoritats com als usuaris, a Europa això es terreny d’opacitat i silencis. Potser també seria una de les causes de la crisis europea: la seva gran estructura administrativa tapa i oculta els autèntics fins de la seva activitat. La dinàmica jurídica que es dirigeix des de la Comissió Europea no alimenta bé els mecanismes de participació i transparència que tant necessaris es demostren.
Hom es veu incapaç de documentar i entendre la vertebració europea, en un magma de normes i disposicions, l’aplicació de les quals encara són més complexes i enrevessades. Així, sense cap mena de dubte, no és progressarà, i l’ambient populista augmentarà.
De fet, segons com, ja s’ha fet tard, i les grans millores que podria aportar la diversitat europea s’han convertit en una teranyina insuportable de gestionar. Per Europa el repte passa per la delimitació del principi de subsidiarietat, autèntica cautela que impedeix el seu propi desenvolupament.
La reafirmació europea requereix que aquesta realitat administrativa toqui efectivament la quotidianitat ciutadana, i no es percebi com un greu impediment ni una muralla burocràtica.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.