Hi ha contradicció entre estabilitat econòmica i procés d’autodeterminació? (23/5/2018)

Hi ha contradicció entre estabilitat econòmica i procés d’autodeterminació? (23/5/2018)

Alguns dels motors econòmics del món més dinàmics i efectius, com la Xina i la Índia, entre d’altres, tenen cultures ancestrals i arrelades tradicions, i no per això pateixen per adaptar-se al ritme trepidant de les economies de mercat més agressives. D’una manera semblant, les especulacions catalanes per adaptar-se contínuament a l’economia del coneixement i de la innovació, no xoquen amb les pretensions nacionals i socials per constituir-se com a estat independent en forma de república.

La decisió col·lectiva es va prendre durant la renaixença catalana, a finals dels segle XIX, un cop comprava la deslleialtat espanyola amb el compromís i lliurament català. Des d’aleshores, des d’una perspectiva històrica, s’han intentat i aconseguit diferents fites d’emancipació nacional, tot sigui dit, amb resultats dispars. Tanmateix, des del 2010 ja és clara una estratègia de desenvolupament del dret a la lliure determ/inació, i d’aquí, la seva feliç, malgrat tot, culminació l’1 d’octubre de 2017, amb el referèndum d’autodeterminació que va projectar un resultat democràtic de llibertat i progrés.

La lectura històrica demostra com la complicitat entre catalans i espanyols sempre ha estat fructífera si hi havia una base de respecte mútua. Les interpretacions de períodes complexes, per l’aparició d’agents externs o conflictes soterranis, sovint ha deslluït aquesta lectura. No obstant això, una entesa real entre nacions és viable i necessària, i lluny del que es planteja ara per raons electorals o egoistes des del bloc del 155 (PP/PSOE/C´s) un futur de concòrdia i sentiments compartits és possible si decauen les armes del nacionalisme espanyol i es deixa pas a la democràcia catalana.

L’esforç col·lectiu en creativitat i iniciativa que suposa la construcció de la república catalana ja és, en si mateix, una important diferència qualitativa per millorar en competitivitat, en relació, entre d’altres, amb la reacció tancada i sense propostes dels espanyols, i en concret, per a més gravetat, del seu govern, institucions i partits polítics. Només els col·lectius que avancin per l’exigent camí de la competitivitat i la societat del coneixement, tindran alguna cosa a dir, enmig d’un món complex i molt interrelacionat. Digerir, analitzar i reaccions entre la confusió i el caos no serà fàcil per sobreviure i mantenir-se en condicions.

El coneixement i la iniciativa permeten incorporar, en qualsevol activitat empresarial, institucional i àdhuc domèstica, alta tecnologia i mecanismes de resolució de problemes sense els quals no seria possible oferir preus competitius o solucions brillants i simples, tot enfortint l’entramat de classes populars amb opcions de progrés i la consolidació d’una àmplia classe mitjana, atenta però prudent i disciplinada. En cas contrari, com ha està provocant el PP, abandonant les mínimes exigència del paradigma liberal democràtic, aquests ressorts socials s’afebleixen fent molt difícil o quasi impossible superar les dificultats de tot tipus i tot ordre que hi ha planjejats, entre els que destaca l’articulació democràtica del dret a la lliure determinació dels catalans.

Vet aquí com la corrupció i la malversació, originats des de les esferes del poder espanyol, principalment, i de la ma d’una teòrica visió liberal democràtica, destrueix i mina els fonaments de la societat, i provoca el menyspreu social i la desafecció en els afers públics. Aquesta dinàmica, del tot perversa, només té l’accent de paraules buides i proclames nacionalistes (espanyoles) de reparació i redreçament, però cap d’elles ja és creïble ni aporten res digne de consideració. El dany que suposa abandonar la lògica democràtica i del principis legals (protecció dels febles i dels valors fonamentals) té unes conseqüències que cada dia s’albiren més greus i profundes.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.