Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Frustració laboral, cobrar menys per fer més feina (15/11/2018)
Frustració laboral, cobrar menys per fer més feina (15/11/2018)
La pressió sobre els treballadors no para de créixer. També sobre els treballadors que formen part dels quadres intermedis, caps d’unitat o responsables d’àrees. El salt salarial entre els que prosperen, tot i fer, si fa o no fa, el mateix, i els que es queden en el dia a dia sobre el terreny és insuportable. A la mínima, tot plegat saltarà en forma de conflictes i reivindicacions.
El panorama legislatiu en matèria laboral tampoc hi ajuda, ja sigui per l’accés a un nou lloc de treball, sigui per la rigidesa dels sistemes de promoció professional o els seu funcionament discriminatori.
La creació d’ocupació està directament vinculada, en el sistema espanyol, amb el pagament de les pensions, raó per la qual és un tema altament sensible, en el qual els empresaris hi queden directament retratats. Els polítics espanyols, i també els catalans, ho miren només en clau electoral, a fi de poder garantir el pagament de les pensions i com a paràmetre de creixement econòmic que permetrà continuar recaptant impostos a tort i a dret.
El mercat laboral s’està desdoblant de forma vertiginosa, entre els treballs teòrics i la realitat quotidiana. Els treball quotidià viu en la precarietat, i els que tenen la seva posició consolidada els neguits ja comencen a apuntar per les dificultats en la mobilitat, per la por de perdre les posicions guanyades. Qualsevol canvi pot significar anar a pitjor sense cap possibilitat de recuperar la posició anterior.
Serà divertit veure com els partits catalans a Espanya plantegen aquestes qüestions quan tenen la seva administració autonòmica sota mínims, amb nivells de reposició de personal totalment obsolets, per exemple en unitats clau com els Mossos, els Bombers,.... Tenint en compte les possibilitats de les administracions públiques per poder dinamitzar l’oferta d’ocupació, a Catalunya això és una greu mancança estructural.
La disposició dels treballadors a acceptar ofertes laborals cada dia més condicionades és una prova de com la capacitat d’elecció d’un lloc de treball pràcticament ha desaparegut. Això, ho experimenten en les seves carns, els aturats quan busquen feina i s’adonen que el temps d’atur s’ha esfumat creient que es podien prendre un respir. Surten feines, però cal recórrer grans distàncies o bé són en horaris estranys! La dura realitat que molts empleats tenen assumida, i que obliga a la resta a ésser molt gelosos de la seva privilegiada posició (treballar a prop de casa, tenir un bon horari, cobrar compensacions de tot tipus,...).
El cul de sac de l’oferta laboral ja fa temps que toca les classes mitjanes d’aquest país, i posa en crisi l’estabilitat necessària per animar la capacitat inversora i assumir nous projectes. La generació que puja, acostumada a una vida de benestar i d’abundància, no sabrà encarar les penúries que s’albiren amb prou determinació. Col·lectivament, cal que hi hagi una reacció ordenada per mitigar la gran topada que s’esdevindrà amb el impagament del deute, la pèrdua de competitivitat i la caiguda de les pensions i els salaris.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.