Fer les maletes (19/2/2015)

Fer les maletes (19/2/2015)

Tot i que molt lentament, el Govern català va prenent les mesures adients per atendre el clam del poble. La recent creació del Comissionat per a la Transició Nacional és una bona mostra d’aquesta política. Malgrat les moltes dificultats que hi ha, doncs no sempre plou a gust de tothom, els plantejaments democràtics, participatius i pacífics de la nació catalana es van obrint pas. A l’altra banda, en una posició expectant, hi ha els dubtes de tot tipus. Com la mateixa diputada de Ciutadans, Inés Arrimadas, va manifestar, cal multiplicar els esforços per oferir millores socials, tot i que per raons del curt termini no aclaria quins instruments serien els més idonis. La política a l’oposició té aquestes servituds. Ciutadans, quan decideix definir-se, esdevé contradictori i per tant rebutjat. Ha nascut com un partit de crítica i de desgast, útil per fer més forts i coherents els plantejaments nacionals dels catalans. I precisament per això no serveix per res més. Els seus votants són els que no volen viure als Països Catalans! Molts d’ells, només pensen en trobar una excusa per fer les maletes. A les capitals de província espanyoles hi ha millor qualitat de vida, arreu de l’Espanya castellana es paguen menys impostos, si marxen ja no haurem d’aprendre la llengua catalana, sempre poden venir a fer el turista i s’estalvien el tràngol que arriba,... tots ells comentaris verídics i del tot certs. Davant d’això, per raons elementals de llibertat, no cal sinó aplanar el camí a aquestes decisions, i per això s’haurien d’escometre mesures pràctiques per facilitar-ho: promocionar el trasllat per raons laborals, els intercanvis entre cossos funcionarials, les modificacions d’empadronaments municipals, el reconeixement de situacions administratives adquirides,... El Comissionat per la Transició Nacional té coses concretes per fer! A la fi, per nosaltres, el més important és recuperar el milers de catalans escampats per la península ibèrica i del món, i no retenir els qui no se senten còmodes en aquestes esprimatxades terres mediterrànies. La Catalunya lliure no serà un lloc d’abundància i facilitats, s’haurà de treballar dur i aguantar moltes tempestes. Com és obvi, no sobren motius per fer les maletes, a tots aquells a qui els hi resulta indiferent la sort d’aquesta pàtria. Per què no hauríem de pensar així, si el propi Estat d’Israel està fent el mateix amb els jueus francesos? El govern israelià, davant la perplexitat dels dirigents francesos i europeus, crida als jueus dispersos per l’Hexàgon a fer cap a Israel. Fins al punt que el primer ministre Benjamin Netanyahu ha dit que romandre a l’Europa continental no és bo per ells. I curiosament, està tenint força acceptació. Ja centenars de jueus residents a la República Francesa, sense tenir ni remota idea d’hebreu, han fet les maletes cap a la Terra Promesa. Hi van esperançats i il·lusionats, com si sortissin d’una Europa decrèpita on no hi ha oportunitats, i on se senten menystinguts i amenaçats. Salvant les distàncies, Catalunya ha de saber seduir els que l’estimen a fi de qui s’hi tornin a establir, i donar facilitats, totes les facilitats, per marxar als que no hi veuen cap futur mitjançant  les conquestes nacionals i socials que ara s’ha posat com a deures. Com ha dit Ciutadans, i continuarà dient el PP i el PSOE, els catalans no pertanyem a la comunitat espanyola, ja que no hi tenim lloc en el mosaic hispànic. Com que hi sobrem i fem nosa, millor no continuar forçant una situació que ja s’entén anormal dins d’Europa.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook