Especulacions sobre el TTIP (10/6/2015)

Especulacions sobre el TTIP  (10/6/2015)

En base a fonts oficials, teòricament estem immersos en una campanya informativa sobre el contingut del TTIP (https://ec.europa.eu/spain/sobre-la-ue/ttip/espana_es.htm) o tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i Estats Units. Aquesta campanya la lideren conjuntament el Ministeri d’Economia del Sr. Luis de Guindos (1960), l’ambaixada d’Estats Units a Espanya i la Comissió Europea, però el seu efecte sobre la població, almenys la catalana, és pràcticament nul.

Tot i que ens afectarà, en positiu o en negatiu, directament, segons les circumstàncies, en general hom no coneix la transcendència d’aquests acords. Com bé saben els qui tenen coneixements en economia, les polítiques de lliure comerç, al permetre una millor oferta de productes i serveis, tendeixen a abaratir els seus preus, tot obtenint, de forma clara, els consumidors un augment de rendes disponibles, les quals poden destinar-se novament a noves adquisicions, generant un cicle virtuós d’activació de la demanda i per tant, en general, de millora econòmica.

O dit d’una altra manera, si els productes bàsics principalment, sobretot energia, alimentació i transport baixen de preu per un mateix sou, els ciutadans poden estalviar més, en cas de voler afrontar inversions, o bé poden gastar el que s’han estalviat comprant productes més barats o contractant bons serveis. Tot plegat sembla el conte de la lletera, però tot i la seva simplicitat, resulta que és l´única recepta per dinamitzar les economies occidentals cap al sender insaciable del creixement. No obstant això, aquesta teoria no funciona tant be a la pràctica.

En el lliure comerç, si no hi ha instruments de control i regulació, sempre guanya, per raons d’escala, el més fort o el que pot aguantar més l’esforç d’inversió en medis o de cobraments diferits, tot generant unes economies d’escala (sempre serà més barat fer milers de peces industrialment que una per una de forma artesanal) que obligaran a una gran quantitat de petites i mitjanes a tancar. D’aquesta manera l’atur augmenta, i al quedar els treballadors sense ingressos estables la dinàmica de consum exposada no arrenca. Si més no, això és el que ha passat amb l’acord semblant per l’Amèrica del Nord conegut com a TLCAN (àrea de lliure comerç entre Canadà, Estats Units i Mèxic).

Allí, els milers de treballadors acomiadats  d’empreses que no van poder suportar la pressió competitiva dels grans grups multinacionals, principalment en els àmbits agraris i de matèries primeres, només s’han beneficiat molt limitadament de la baixa de preus associats als productes o serveis vinculats al món agrari o de les matèries primeres. Per tant, hi ha dues incògnites difícils de refusar per part dels defensors del TTIP: la reducció de preus dels bens i servis incorporats a l’acord de lliure comerç (segurament el trasllat als consumidors serà molt lent o quasi inexistent, tot beneficiant principalment als inversors principals o a les societats intermediàries), per una banda, i de l’altre, si la dimensió de la baixada de preus, en cas de ser-hi, compensa la pèrdua de llocs de treball o acomiadaments que implicarà, ja que si no baixen prou, els que tenen ingressos no gastaran  o invertiran el que s’han estalviat en nous bens i serveis que generin nova ocupació.

Certament, és difícil d’explicar, i encara més de defensar, tot i que segurament, si és vol créixer, no hi ha masses alternatives. El Parlament Europeu, conscient d’aquesta problemàtica, mirarà de revisar l’acord però de fons continuaran les incerteses exposades. Ara, els moviments socials, s’agafen a tòpics poc útils com la manca de control democràtic o la fi de la diversitat cultural, els quals estan fora de l’abast de l’acord si els governs ho defensen bé. El repte, tanmateix, és com assumir la competència voraç que ens vindrà al damunt. Caldrà arremangar-se!

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook