Espanya un satèl·lit rus, el que no volien per Catalunya (13/11/2018)

Espanya un satèl·lit rus, el que no volien per Catalunya (13/11/2018)

En el debat sobre les virtuts de la independència de Catalunya es va comentar abastament quines eren les seves possibilitats de prosperar i de mantenir-se lliure, al marge de la Unió Europea atesa la bel·ligerància espanyola. I sempre es concloïa que només podria sobreviure convertint-se en el reducte rus en el mediterrani occidental, oferint turisme i serveis opacs.

Aquesta crítica interessada s’ha girat en contra dels espanyols, els quals ja veuen que amb la deriva social i política que està experimentant, cada dia serà més precisament el que criticaven. En tot cas, sense la independència catalana les possibilitats de desmarcar-se d’un marc decadent i frustrant són cada dia més clares pels catalans.

L’escenari de l’emigració econòmica, en comptes d’una condemna, ja per a moltes famílies catalanes és un fet, i més d’una ja té familiars o coneguts en territoris de promissió, com el nord d’Europa, Canada, Xile, Costa Rica,... I és que Espanya, amb les seves contínues dissonàncies, judicials, fiscals i policials ha esdevingut un malson per a molta gent. No hi ha seguretat jurídica ni perspectives de futur, només possibilitats de sobreviure.

L’economia espanyola viu sota l’amenaça real d’una apropiació pública de dipòsits i d’altres estalvis que els ciutadans acumulen. Un “corralito” com es diu, no es pot descartar tal com és el nivell d’endeutament i de dificultats que arrosseguen les institucions públiques , incloses les catalanes. Aquesta ombra, per si sola, ja fa que hi hagi moltes reticències de tot tipus, les qual aniran creixent així que no es resolguin reformes claus dins el panorama de l’estat: la independència de Catalunya, la reforma judicial amb esperit democràtic, el sanejament de les comptes públiques, la transparència fiscal i de l’evasió,.... sense esmentar les pròpies i necessàries per aportar dinamisme a l’economia amb visió de futur, en la lluita pel canvi climàtic o l’eficiència energètica.

Cada dia hi ha més gent que te por. Por real perquè no es resolen els problemes, i el desgast de novetats negatives s’acumulen dia si dia també. I així no hi ha sortida possible, llevat que la creativitat catalana, per nosaltres, es focalitzi en la independència, i així trobar una nova oportunitat de futur, exigents i de les més modernes, en esforç i dedicació.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.