Escopir a la cara, el que pateixen els contribuents (23/11/2018)

Escopir a la cara, el que pateixen els contribuents (23/11/2018)

El parlamentarisme espanyol cada dia es supera pel seu baix nivell de diàleg, conversa i negociació. Sobretot pels plantejaments de partits radicals com el Partit Popular i Ciutadans, esperonats per l’ascens de VOX. I també per d’altres polítics, aïlladament, del PSOE i PODEM. Les minories nacionals que hi participen, de catalans i bascos sobretot, amb més pena que glòria, ni tenen incidència ni signifiquen res.

Aquest ambient, a diferència d’altres països on el desgast de la II Guerra Mundial va posar moltes coses al seu lloc, contamina l’economia, la confiança dels inversors i les aspiracions dels consumidors. Milers de persones viuen astorades, tot preveient un final fatal i dramàtic. A Catalunya, per sort, existeix l’esperança de construir la república independent, però entre els espanyols la situació és de desànim i desolació, tot alimentant fanatismes sense límit. Vet aquí la gran adhesió al franquisme i les marxes desacomplexades amb el braç enlaire.

Aquestes imatges arriben arreu dels diaris del món, i la pèrdua de prestigi és exponencial així que van passant els dies amb calumnies i difamacions entre espanyols, davant l’atònita resignació de catalans i bascos, que pateixen, com a caps de turc, les seves quimeres. Unes quimeres que cada dia esdevenen més greus i insuportables. Tals com el rescat de les autopistes radials, l’afer del Castor, l’espectacle de les despeses en les hipoteques,... posen damunt la taula incerteses sòlides als empresaris que ja no saben què fer ni què dir.

De moment, el moviment dels transportistes i els dels taxistes ja és tot un referent, a petita escala, de com el món econòmic es vol plantar davant de les autoritats espanyoles. Per a les catalanes, amb la residualitat autonòmica, i sense tirar endavant les obligacions republicanes, la seva sort és certament dubtosa, tot i que poden reaccionar, i fer-se amb l’espai que es mereixen de dignitat i convicció.

El mercat ja veu símptomes d’inflació en forma de pujades de preus dels lloguers dels habitatges i d’encariment dels carburants, peces claus del dia a dia, i per això, ja ha posat la ma al fre de mà. Ja no és poden assumir més riscos. Prou. Parem. Això ja fa aigües.  Els de la bombolla immobiliària, enganxats a les seves propietats, amb hipoteques a 45 anys, supercares i abusives, sense dret a reclamar, com ha decidit el Tribunal Suprem, ja no poden més. I per postres, els cotxes no valdran, i caldran més despeses per circular i sortir de cap de setmana. Inaguantable.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.