Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Es prepara un nou cicle o hi haurà canvis estructurals? (22/10/2018)
Es prepara un nou cicle o hi haurà canvis estructurals? (22/10/2018)
La dinàmica del procés català per la independència viu, també, de com evoluciona l’economia. El 2010, en plena crisis, la sentència de l’Estatut va sollevar els ànims dels catalans, ja que les retallades en les prestacions dels serveis públics havien estat duríssimes...
Ara, que des de moltes instàncies ja es parla d’una certa i constant desacceleració de l’economia catalana, en tant que europea, amb un augment de l’atur i pèrdues en el ritme d’ingressos dins el sistema de la seguretat social, torna a revifar, amb més força, la vocació patriòtica dels catalans.
L’ANC, en aquest sentit juga amb avantatge, ja que al seu davant hi ha una economista de prestigi, Elisenda Paluzié, que ja preveu una situació semblant, i per tant, per primer cop, cal avançar-se a fi d’evitar una nova topada. L’avançament consisteix , en aquest sentit, en prendre la iniciativa i reforçar l’organització i totes les seves estructures.
En general, l’optimisme va a la baixa, i l’ambient respira preocupació. Tot i que això encara, de moment, no s’ha traslladat a l’expectativa de les empreses grans o a la gran dinàmica de consum. Es confirma així, que els particulars i els comentaris col·loquials són més influenciables per les noves amenaces que el que viuen les corporacions, de tot tipus.
El panorama polític, en clau catalana, no serà d’estabilitat, ja que necessàriament s’ha de posicionar en un escenari sense instruments efectius de gestió (control de les finances públiques i manca d’estímuls fiscals) i això o es prepara bé o només pot acabar malament.
La dinàmica de fons, en forma de relat d’esperança i de superació, l’han de cobrir les entitats hegemòniques de Catalunya: l’ANC i Omnium, tot esdevenint un motor de noves referències, tal com sembla de moment estant disposades a fer. Respectivament, donant alternatives al sistema de partits, i denunciant els dèficits democràtics i de l’estat de dret.
La visió internacional permet mil comentaris però sempre són fàcils d’orientar en un sentit o en un altre. En canvi, la proximitat per l’exigència, el respecte i la comunitat si són a l’abast de tots els catalans, i això és possible fer-ho per medi d’un diàleg obert i una cultura de la negociació i la tolerància. Aquesta és una bona feina, on qualsevol s’hi pot exercitar! No sobren motius ni moments.
Els programes econòmics del govern espanyol i del govern català no suportaran la pressió dels nous horitzons amb problemes per l’endeutament públic o el canvis tecnològics, per citar-ne només dos. L’estat del benestar funciona bé quan l’economia creix i no es repara en despeses. Ara en canvi, sembla que caldrà vigilar-les molt...
La independència de Catalunya és una sortida lloable a la seva situació de deteriorament assegurat, si com sembla, i els indicis justifiquen, la propera crisis financera serà tan o més dura que l’anterior.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.