Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Encarar-se a la mentida, el valor dels herois (26/11/2018)
Encarar-se a la mentida, el valor dels herois (26/11/2018)
El problema de les notícies falses creix cada dia. Aquestes notícies adulterades contaminen la vida social i les relacions personals. Desvirtuen el valor del periodisme i el de les conviccions. És molt més que una disfunció, és un càncer.
El fet, tanmateix, és que no és un problema nou. En la vida social hi ha estat sempre. Abans se’n deien xafarderies i al meu poble, safareig. Suposo que safareig es refereix a que quan els safareigs eren comunitaris (no pas públics) en aquests lloc de trobada, les dones i les seves filles, havien de passar-hi per força, i sense voler o volent, embolica que fa fort, acabaven surtin totes les misèries, del primer al darrer. Sobre les misèries dels altres hom hi troba satisfacció i venjança. És així!
Ara, amb les noves tecnologies, qui vol, queda atrapat entre la necessitat d’informació, llevat de viure com un mussol enmig del món, i les notícies enganyoses, parcialment interessades o simplement incompletes. Tot plegat, sense tenir en compte els qui cauen en la informació subjectiva i explosiva dels programes de tertúlia esverada o comentaris provocatius, tot donant-li algun valor, ni que sigui casuístic.
El sistema vigent, per la gran amplificació que suposa, complica les relacions socials i les fa extremadament complexes. Avui moltes interaccions són anònimes, i a diferència del que succeïa al safareig, on un rumor malintencionat podia enfonsar una persona de per vida, això permet una certa capacitat de reacció. Només amb formació crítica i un esforç continuat és possible refer-se, i defensar-se de la mentida persistent.
La mentida es pot perpetuar durant força temps, i hom s’empassa el seu contingut i l’assimila com a normal, però no per això deixa d’ésser mentida, i per tant, al servei d’un ideal fals, malintencionat o partidista, tot i que siguin amb bona intenció. Funcionant amb la veritat, hom es busca problemes, i acaba fent denúncies que igualment són malenteses. Prendre partit també és una manera d’assimilar mentides, d’informació parcial o que resulta convincent. Viure sense certeses, encara que siguin sobre la base de mentides, és el que requereix menys esforç, i si funciona, ja va bé.
La dificultat, de tot plegat, és que la mentida implica injustícia, i com a forma de destrucció, acaba afectant els propis usuaris, els quals igualment queden atrapats en tantes contradiccions i conflictes insolubles que només poden sobreviure arrossegant més gent en la seva dinàmica destructiva. I amb això també cal comptar-hi, sigui en temes polítics, social, àdhuc personals, entre les famílies o el veïnat.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.