Els reptes europeus i els catalans, en un mateix destí (28/3/2018)

Els reptes europeus i els catalans, en un mateix destí (28/3/2018)

La situació polonesa, la visió turca i el BREXIT estan posant a les cordes l’estratègia europea de futur. Ara, a més hi ha la qüestió catalana, de l’autodeterminació i dels presos polítics. L’actuació catalana, impecable per l’estat de dret, és la que més impacte en la línia de flotació del projecte europeu.

La successió d’esdeveniments només se salva per raons  econòmiques associades a unes dinàmiques de consum inconscients (per danys ambientals i falta d’estalvi) i també inconsistents (per l’abandonament d’altres fonts productives, l’aposta per el desenvolupament  i l’abandonament de la solidaritat internacional).

Sobre tot plegat, com sempre, la reacció de les institucions europeus, en les seves diverses responsabilitats, és lenta i contradictòria. I en tots els casos hi ha un element comú: la definició del que és essencial en la construcció europea, és dir, un espai de democràcia i llibertat, on el poder polític resta subordinat a la voluntat popular i les seves necessitats de creixement.

La progressió del projecte europeu des d’un àmbit de col·laboració comercial, principalment, a un de caràcter organitzatiu i de coordinació entre molts àmbits diferents de les polítiques públiques dels seus estats membres, tenir un moment clau el 1992 amb el Tractat de Maastricht. La realitat europea, es va dir, compartia moltes similituds de tot tipus que si es resolien de manera conjunta el benefici per a tots esdevenia espectacular.

En aquell moment, es va veure com un projecte necessari construït sobre la base de la democràcia (és dir, assumint sempre els medis de les eleccions i les votacions per decidir els temes claus, i també reforçant els mecanismes de majories simples per a tot el que es decidís) i de l’estat de dret (aplicació dels principis general del dret i desenvolupament actiu dels drets humans i les llibertats públiques, des d’una visió de garanties i d’igualtat).

És així com fruit d’aquesta voluntat bàsica, molt ambiciosa, es va admetre que la construcció europea no es podia deslligar, en cap estadi, dels valors jurídics mencionats, tot oferint sempre als seus estats membres i als seus residents, les garanties legals que donessin prioritat als drets humans i al valor de les lleis redactades i assumides democràticament.

La inserció de Catalunya en aquesta successió d’esdeveniments europeus ha estat sempre present, sigui com a regió europea o ara com a nació lliure, després del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. Els interessos industrials i comercials catalans, ja des del orígens duaners de la Comunitat Europea eren del màxim interès, però ara ja com Unió Europea, els interessos són clarament polítics, en la defensa dels presos polítics i la consolidació del mandat democràtic per a la constitució i creixement de la república catalana.

Atesa l’absència de dificultats, en aquesta nova etapa, sobretot després del cop d’estat espanyol, de tipus nacionalista, del passat 27 d’octubre de 2017, en que es va liquidar, de sobte, un parlament autonòmic elegit democràticament i es va intervenir, en tots els nivells, l’administració regional i els seus escassos medis d’autogovern, el més greu va ésser negar  per part de les autoritats espanyoles, el resultat i els efectes del referèndum d’autodeterminació, sense els quals l’estat de dret queda mutilat o sense sentit.

El funcionament democràtic de les institucions europees és una exigència política estructural que també s’amplia, necessàriament, als seus estats membres, els quals queden obligats, dins els paraigües jurídics del principis fundadors de la Unió Europea , a donar suport i condemnar tot allò que no respecti el règim de formació de la voluntat de la població a l’hora de decidir les polítiques o les decisions que en cada moment siguin oportunes.

No existeix, per tant, dins d’Europa,  raons incongruents amb els valors democràtics, que es basin en la garantia de l’ordre establert , les millores d’integració política o en posicions de castes dirigents, tal com està succeint, d’un temps ençà, amb motiu de l’eclosió democràtica catalana, dins del regne espanyol i en el registre de pretensions i decisions del seu govern del Partit Popular, amb el concurs necessari del PSOE i Ciutadans, per aniquilar les aspiracions democràtiques catalanes, amb tots els seus drets nacionals.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.