Els primers passos per la desconnexió (12/3/2015)

Els primers passos per la desconnexió (12/3/2015)

L’aparició de Marcel Coderch (1953) en escena és una gran notícia. Aquest expert, ara vinculat a ERC,  té un encàrrec precís per ajudar al Govern de la Generalitat a preparar la desconnexió de l’Estat espanyol, en base a la majoria popular actual, amb representació parlamentàriament, i també a la que es pugui revalidar el proper 27S.

En concret ho ha de fer en el camp de les infraestructures crítiques, suposem, segons el marge establert al Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya Síntesi  (Barcelona, 2014),  on es posa de manifest que  “el sector logístic i de distribució de mercaderies funciona amb sistemes de comandes i repartiment gestionades amb sistemes d’informació i, per tant, la fallada de les TIC posaria en perill les activitats econòmiques relacionades, per exemple, amb l’arribada d’aliments als punts de venda”( https://presidencia.gencat.cat).  I per això, igualment conclou “En aquest àmbit, caldria coordinar amb l’Estat espanyol un traspàs dels actius associats a la navegació aèria i marítima i al transport ferroviari, i reforçar la vigilància dels sistemes d’informació i comunicació i les instal·lacions de telecomunicacions dels centres de control ferroviaris i del Servei Català de Trànsit.”

 Tanmateix, també haurà de partir de l’experiència del N9N, ja que per un innocent procés participatiu l’Estat espanyol, per exemple, va desactivar els sistema de Correos, i va estar també a punt de fer-ho amb les TIC (sistema de cables i fibres en mans de Telefónica i d’altres operadors de telecomunicacions), d’acord amb un estudi sobre el tema recentment publicat, tot i que va ésser descartat pel fet d’afectar a tercers no relacionats amb el procés... Tot plegat sempre suposa una negociació amb l’Estat espanyol que sembla del tot inversemblant, mani qui mani.

Per això, el CATN sembla que aposta íntegrament per disposar de xarxes de comunicacions pròpies, si cal, privades, a fi de garantir una normalitat ciutadana en l’extenuant procés de desconnexió. De totes maneres, l’antecedent de Correos, que va impedir la distribució d’informació institucional sobre els detalls dels procés participatiu, planarà en la tasca diària del Sr. Marcel Coderch, doncs moltes operadores tenen esteses les seves xarxes de fibres òptiques en àmbits patrimonials de l’Estat (autovies de l’Administració General de l’Estat o bé concessions de l’Estat com Abertis) on es podrien fer valdrà, amb una simple instrucció o ordre, com va passar amb Correus, la desactivació TIC d’àmplies zones del territori nacional.

Tot plegat, fins i tot, al cost de no discriminar a afectats aliens al procés de desconnexió, com per exemple el propis sistemes policials espanyols que igualment usen aquesta infraestructura crítica.  L’Administració catalana, mitjançant el sistema XFOCAT, com xarxa troncal i neutra pròpia, té cobertes bona part de les seves necessitats, i d’aquí el gran èxit del N9N, esdeveniment històric sense precedents. Durant aquell dia cap centre d’ensenyament secundari a tot el territori nacional va patir greus sistemes de connexió. El sistema va funcionar, i per tant, cal reconèixer-ho com una gran victòria. Ara, no obstant això, cal exigir molt més, doncs no es pot confiar en una passivitat parcial de l’Estat espanyol.

Ja ara, des de les instàncies espanyoles s’estan articulant mecanismes d’intervenció de latència molt retardada, per si cal, emparar posicions molt més actives en contra de la desconnexió. En tot cas, caldrà demanar una explicació al CATN sobre l’abast de l’encàrrec fet al Servei Català de Trànsit, ja que aquest organisme és bàsicament conegut per la seva acció punitiva, sense que pugui incidir proactivament més enllà d’explicar que ha succeït un accident o  s’esdevé una retenció (https://mct.gencat.cat/).

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook