Els presos polítics ja no valen res pels catalans! (7/11/2018)

Els presos polítics ja no valen res pels catalans! (7/11/2018)

El maldecap entre catalans i espanyols no para de créixer, i fa cada dia més difícil la situació d’aquest estat. Per postres, els catalans no renuncien, de moment, a posar-hi cullerada, i  el volen reformar quan en prou feines s’adonen que han fracassat en l’intent de fer la independència. Pels espanyols, la col·laboració catalana en la refundació del seu estat és certament ofensiva: els que no han fet res o quasi res, tot i tenir tot el suport popular, guanyant ni més ni menys que per medi d’un referèndum d’autodeterminació, per construir el seu propi estat, volen canviar el seu sistema de vida i la seva manera de fer. Quin error posar-se en la casa del veí!

Pedro Sánchez ha de respondre davant dels espanyols, però necessita els catalans. És el pitjor que li podia passar. A més, aquests catalans, al matí són espanyols de cap a peus, i per la tarda o el cap de setmana, fan campanya per la secessió, ja que diuen que “són una nació”. Per contradiccions que no falli res. Campuzano, Tardà, .... en són exemples vius d’aquesta situació que fàcilment pot posar nerviós a una persona normal, amb una mínima coherència.

Darrerament, per complicar-ho una mica més, ara s’hi ha afegit en Cuixart, d’Omnium Cultural, quan diu que lluita per la democràcia a l’estat espanyol, ell que diu que vol fer realitat la república catalana independent.

El clima polític espanyol s’enverina que dona gust, i el somni català cada dia és més gran. Aquests pressupostos generals de l’estat seran una calamitat per ambdues nacions. Ni valen la pena ni resoldran res. I el PNB hi era en els d’abans i segurament hi serà en els d’ara, si prosperen, com sembla que intenten fer els catalans d’ERC i PDECAT, a la seva manera. Al final, prorrogaran: els judicis són infranquejables en tots els sentits, cada dia seran objecte de tensió social i no en sortirà res clar enmig de màximes contínues.

La gent es cansa d’aquesta situació, espanyola i catalana. I els llestos ja busquen alternatives, dures entre els espanyols, i com sempre, creatives entre els catalans. En el fons ja es veu que juguen a voler guanyar les noves eleccions! I el que necessiten els pobles i la seva gent no els hi importa gaire o gens. Terreny populista és el que acaben creant, els uns i els altres, en aquests moments.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.