Els perills de navegar perdut (21/7/2015)

Els perills de navegar perdut          (21/7/2015)

La diferència entre navegar per internet i per facebook és la pèrdua d’anonimat. Encara que hom tingui un perfil fictici a facebook igualment està mantenint aquesta figura identificada als explotadors de la xarxa social. Malgrat sigui còmode d’usar, i cada vegada tingui més informació i dades concretes de persones i entitats, és un terreny totalment aliè als usuaris en contra del que hom pugui creure.

Dins de facebook es cedeixen tots els drets i fonts que s’hi van depositant. Tot i l’opció de crear perfils ficticis o més anònims, en general, més aviat interessa posar dades personals (nom i cognoms, lloc de residència, principals aficions, itinerari acadèmic,...) a fi d’adquirir notorietat o enllaça amb antigues coneixences. La vanitat de tenir-hi molts contactes venç les cauteles que s’haurien de tenir. Hi ha qui en rastreja els continguts i les relacions, sigui per buscar comportament il·lícits o sigui per treure conclusions del tipus de consumidors que som o podríem ser, en ambdós casos pensant bé.

Per usos menys innocents, la tafaneria pot usar les dades disponibles per a tots tipus de finalitats que ens perjudiquin. Les reserves que s’haurien de mantenir, a la pràctica, per tant, normalment, no és tenen, i les xarxes socials devoren milions de dades personals. Els responsables catalans sobre aquestes qüestions, el CESICAT, han habilitat un web molt clar sobre aquestes situacions: https://internetsegura.cat, on hi ha interessants documents sobre els perills que ens venen a sobre, si no es prenen les mesures adequades.

Les conclusions són clares: un cop es pugen dades a internet, i encara més a les xarxes socials, és pràcticament impossible esborrar-les, sempre queden en algun lloc a disposició d’alguna consulta o anàlisis, o ja han estat capturades i gravades per terces gens innocents. Per tant, no es pot perdre el cap, en la solitud davant l’ordinador, o en l’eufòria d’un xat interessant. Tot pot quedar registrat, per sempre. Hi ha persones, fins i tot, que s’instal·len aplicacions informàtiques que graben tot el que veuen i fan en les seves connexions per internet (només és qüestió de disposar d’un bon disc d’emmagatzematge).

Això també és així amb les eines de missatgeria instantània (com per exemple, l’hegomònic Whatsapp) ja que normalment usen els sistemes de comunicacions sense fils tipus wifi que són fàcilment interceptables atès que els seus usuaris demanden sistemes de connexió fàcils i senzills o bé permeten la descàrrega d’aplicacions o fitxers que poden ésser maliciosos, i ens poden seguir en els trajectes que fem o bé traslladar una còpia dels nostres contactes, entre els més comuns. A l’enviar dades sobre temes personals a persones de confiança (llistes d’invitats a una festa, confiar problemes mèdics a un conegut, valoracions ideològiques entre familiars,...), en forma de documents adjunts mai es xifren, i sovint ni es fa això i directament s’incorporen en el cos del correu electrònic.

El correu electrònic, ens recorda el CESICAT, és com una postal tradicional: tothom en pot llegir el seu contingut, des del personal que administra el servidor de correu electrònic fins als codis informàtics que s’han instal·lat en el nostre ordinador sense avis. Teòricament, amb l’ordinador sense connexió a internet s’haurien de fer arxius i un cop xifrats ésser enviats.(amb el Windows 7 en endavant hi ha una opció, o en cas contrari usar els compressors tipus ZIP o similars per introduir una clau d’accés que haurem de comunicar per telèfon al destinatari).

Com això no es fa quasi mai, tots els particulars som fàcilment rastrejables. Només les grans corporacions o institucions tenen medis per encriptar degudament tota la informació que s’intercanvien. En aquesta gran carrera d’obstacles de l’era digital, des d’aproximadament el 2013, l’evolució dels virus i els seus semblants van per davant de les eines de protecció i seguretat. Cada dia que passa, la fractura entre seguretat i amenaces es fa més gran.

La prova són la generació de virus tipus cyptolocker davant dels quals cal assumir la derrota i mai pagar el rescat demanat. Els qui paguen mai obtenen la solució al seu problema de bloqueig total de l’ordinador i la pèrdua definitiva de tota la informació que contenia. Com sempre, no queda si no la prevenció: no obrir mai arxius estranys o sospitosos, i fer un us molt meditat de les grans possibilitats que ofereix internet.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook