Els catalans de Ciutadans noquegen la monarquia (22/02/2016)

Els catalans de Ciutadans noquegen la monarquia (22/02/2016)

L’operació Ciutadans, partit polític català basat en la negació de la realitat política del país, el seu fet nacional, la seva història i tradició, així com la voluntat majoritària de la seva població, ha generat la implosió, de la qual tots ens som testimonis, d’Estat Espanyol. L’Espanya castellana, per definició, excloent i dura, no podrà assumir la seva refundació, i de retruc la pervivència de la monarquia borbònica, de la ma de ningú que sigui català, malgrat aquests siguin de Ciutadans, i ara es venguin com partit estatal.

La seva aposta per la nova política, més democràcia i més transparència, ha perdut tota credibilitat al negar les majors de la llibertat nacional (catalana) i el respecte per les minories (la defensa per les llengües catalanes d’arreu de l’Estat, per exemple). La seva posició retòrica sobre el nou concepte de “constitucionalisme europeu” que defensa les tesis liberals (liquidació dels sistemes de protecció social i d’intervenció pública per salvar llocs de treball, principalment) i les bondats del centralisme (amb la concentració de poder i de controls per ésser més eficaços i eficients contra els innovadors i els creatius), li ha permès guanyar un cert espai electoral en detriment, principalment, del Partit Popular.

 I el resultat ha estat tot el contrari del buscat: ha conduit a l’Espanya bipartidista a un abisme d’ingovernabilitat, fins al punt que hom ja reclama obertament, una impossible coalició PP-Ciutadans per a les noves eleccions. Aquesta coalició no és possible ja que Ciutadans és un partit català que ha tastat el sabor de la llibertat, les opcions d’influència i el sentit de la constància, i no deixaran de fer-ho, en una quimera, entre sentimental i d’enyorança, per una infància política, la dels seus pares, que sota el règim franquista es va exposar a una il·lusió espanyola que era tota mentida, interessada i manipuladora.

Tots sabem, fins on de veritat el lema “de con Franco se vivia major” té una profunditat més que sobrada, igualment a Catalunya. L’explosió econòmica, en forma de prosperitat i abundància, alimenten encara més aquest imaginari que fonamenta les bases electorals de Ciutadans. Per a tots ells, amb “el terreno” dels caps de setmana, i les vacances “al pueblo” es va construir una realitat de benestar sense precedents, sobretot, pel que ells coneixien. Garantir aquests dos eixos, a la pràctica, és la base ideològica de Ciutadans, el partit dels immigrants espanyols, desconeixedors per l’ambient o ignorants per voluntat dels avantatges que la república catalana els hi promet.

En cap cas, deixaran d’estar vinculats, de la forma que sigui amb Espanya, i la seva monarquia carrega de corrupció, ni perdran el que han obtingut com un regal caigut del cel, la seva prosperitat i tranquil·litat. Ben al contrari, negar-ho tot, per retirar-se en els sentiments d’aquella Espanya llunyana, de ben segur, ara ja potser per la seva pròpia culpa, ens abocarà a tots a una calamitat col·lectiva, el desgovern general i la violència d’estat. Ha estat el Partit Popular, i no Ciutadans, que des del Parlament de Catalunya ha defensat, i fins i tot, demanat la intervenció de la Generalitat de Catalunya, per part de l’Estat Espanyol.

Per tant, tot i la seva semblança, entre ambdues formacions hi ha grans diferències, no sols sociològiques, ja que Ciutadans són els pobres i treballadors, i els Populars són els rics i empresaris, sinó que l’Espanya en la que somniem també és diferent. Pels primers és bàsicament nostàlgica i volgudament justa, i pel segons, la dreta espanyola, és fanàtica i sense cap opció a la seva evolució i revisió. Són matisos, però són molt importants. La idea política de justícia és cabdal per veure’n la diferència.

L’Espanya castellana ha comès grans danys, àdhuc atrocitats, dins els territoris peninsulars, entre els quals hi va haver durant un temps Portugal. Amb el pas del temps això no ha canviat,  les idees que ho vam permetre hi són de fons, irracionals com són. Amb el repte de la justícia, liderat per Ciutadans, com la veu dels immigrants espanyols, altra vegada encaixonats com bestiar dins els vagons infectes lliurats per les oligarquies dirigents espanyoles, cal obrir-se pas entre tota mena d’arbitrarietats i imposicions ancestrals.

El més curiós és que aquesta tasca l’havia de fer el PSOE, els socialistes, però atesa la seva naturalesa espanyola, des d’Andalusia, no van poder destriar-ne el seu protagonisme, tot convertint-se, com s’ha demostrat amb el pas del temps, en una nova forma d’oligarquia castellana, d’igual categoria i espècie. Ara, quan tot trontolla, i el propi rei espanyol dubta de la seva legitimitat, “por el bien común de Catalunya y España”, la fi d’un règim de dominació ètnica en mans dels espanyols castellans ja ha iniciat el compte enrere.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook