El text del pactes pendents (30/10/2015)

El text del pactes pendents (30/10/2015)

En matèria de pactes, acords transversals fets de forma voluntària, a l’Estat espanyol no se’n fan des del 1977, en els famosos Pactes de la Moncloa. Aquests pactes d’activació econòmica i de defensa de la democràcia, s’hi van asseure les principals forces polítiques, i van crear un document detallat per marcar-se una ruta comuna, més enllà de les grans diferències entre ells, i de la tasca pedagògica que portava implícita envers els grups propers o afins que no vas ser-hi presents. Des d’aleshores, malgrat l’existència d’un congrés de diputats, un senat i una gran varietat d’assemblees autonòmiques, no s’ha activat cap nou mecanisme de consens.

Les lleis, en contra del que diguin els representats de les institucions, no són mecanismes de consens, sinó d’imposició de normes per part d’una majoria arbitrària, la qual sorgeix de decisius matisos en els sistemes d’elecció i de representació. En aquells pactes, fets en calent, per la violència existent i els grans reptes, es va entrar en temes molt concrets, tots ells molt relacionats, i que formen la base de la situació actual, ja que van configurar pràcticament tot el contingut de la Constitució de 1978, un any després. A més d’entrar, entre molts altres, en el delicat tema militar i dels cossos policíacs militars, també van acordar suprimir, per sempre, els delictes contra les lleis fonamentals (constitucions i semblants), de forma que el codi penal no fos un instrument vàlid per perseguir els qui políticament pensaven i lluitaven per una nova articulació social i institucional, com per exemple, la constitució d’una república espanyola.

Per nosaltres, en canvi, això significava l’opció de maldar per la independència de Catalunya, i la reconstrucció dels Països Catalans, si així fos consentit lliurament per la seva població, del tot arrelada en la seva cultura i tradicions. Aquest pacte es va mantenir durant uns anys, però de forma gradual el compendi de delictes ha experimentat fortes modificacions, fins al punt de que en la redacció vigent, vigent amb la darrera actualització des d’1 de juliol de 2015, ja s’inclouen a partir de l’article 472, els delictes contra les lleis fonamentals que proclamen la constitució, la corona, la divisió de poders, les institucions,.... sempre que l’activitat, això si, sigui en forma d’alçament violent i públic.

Tot plegat, en definitiva, un despropòsit que mutila el contingut d’aquells pactes del 1977, i que és la base, sense cap dubte, del que després serà la línia de treball del Tribunal Constitucional, el qual, en base al bloc jurídic dels afers constitucionals hauria d’incorporar els esmentats pactes, i per tant, no haver admès a tràmit el recurs contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, per haver estat ja votar i referendat pel poble. Ara l’error d’Estat ja ha estat comès, els pactes del 1977 arraconats i la infecció moral ja campa per dins de totes les institucions espanyoles, com una metàstasis de putrefacció accelerada.

S’ha fet molt de mal fins ara, però tot això es pot aturar i reconduir, si hom, des dels llocs de decisió es para a conversar i exposar el que pensa i el que pretén. És així de senzill, però no és vol fer. L’articulació legal que han operat els agents jurídics de l’Estat espanyol és plena de malfiances, mentides i coercions. De fet, tot plegat està pensar per anar més contra els ciutadans que a al seu favor,  com si es tractés d’una estructura de poder que només espera perpetuar-se, en una retroalimentació continua, al preu que calgui, a fi d’assolir la sempre volguda dissolució.

En efecte, l’organització de la dissidència, l’articulació de l’oposició, fins i tot, amb medis pacífics, molesta i contraria a les estructures de l’Estat espanyol. En comptes de veure-ho com una avantatge, i un potencial humà de creixement i innovació, és mira amb desconfiança i a la defensiva. L’encert dels que lluiten per subvertir la imposició de la monarquia, per assolir la independència de Catalunya o treballen per la defensa dels desafavorits sense dret ni vot com els immigrants reclosos en centres d’internament d’estrangers, cada dia s’entén més com una lluita per la dignitat humana i per l’obertura d’un nou paradigma polític. Com sempre, tot plegat, caldrà mantenir-ho amb molta paciència i fortalesa, ja que el poder establert no es deixarà convèncer ni està disposat en cedir en res.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook