Anàlisi de l'actualitat i divulgació
El revulsiu democràtic: referèndum ja! (14/07/2016)
El revulsiu democràtic: referèndum ja! (14/07/2016)
La població necessitem projectes populars i participatius per canalitzar les nostres aspiracions col·lectives. En el cas de les aspiracions nacionals, el mitjà més adient i convalidat, tant tècnicament com jurídicament, és el referèndum d’autodeterminació.
Aquest juliol s’ha obert una ampli debat públic en aquest sentit, i la conclusió, ara per ara, és clara: necessitem un referèndum unilateral d’autodeterminació, ja que no sols hi ha la majoria social i política per plantejar-ho obertament, amb totes les garanties democràtiques, sinó també perquè suposa l’únic medi útil i necessari per desencallar el procés.
A elreferendum.cat hi ha raons sobrades per prendre aquesta opció sociopolítica, en el moment actual, després de la frustració del 9N2014, on es van depositar les esperances en una llei de consultes que no va tenir cap recorregut ni possibilitats. Ara una majoria parlamentària i una maduresa política, ja van possible i tangible aquesta millor opció per guanyar la llibertat nacional.
L’esforç, i segurament molts sacrificis, valdrà la pena, ja que per aquesta via també es “resoldrà el reconeixement de Catalunya com a nació al món i com a espai democràtic de decisió”, fet que és totalment independent del resultat final. La situació catalana no pot esperar més aquesta aposta democràtica i aquesta afirmació política, sigui quina sigui l’opció definitiva, provisional o temporal de Catalunya amb Espanya, amb Europa i amb el món.
Diversos mitjans han informat que un gran grup de catalans, conscients de la greu situació a la que ens estem exposant, de cansament i desànim, han emès un manifest per reactivar aquesta aposta (elreferendum.cat), i també l’ANC, liderada amb mà ferma per en Jordi Sánchez (1964), ha obert un diàleg amb les seves entitats i membres, per decidir-ne la seva viabilitat. Entre les formacions polítiques, destaca la determinació de la CUP i de Demòcrates, i curiosament sorprèn tant l’equidistància de Junts pel SI, i la d’ERC, PDC,... principalment.
La democràcia és exigent, i planteja moltes renúncies. El cost més alt d’aquesta opció, en termes nacionals, seria un resultat negatiu del referèndum, un cop conclòs el recompte. Tanmateix, igualment hauria valgut la pena. Per les apostes col·lectives, de llarg recorregut i de gran consens, no hi ha dreceres possibles. Les estratagemes possibilistes no valen, i Catalunya, com a nació, ha de lliurar aquest combat noblement, per a la dignitat dels catalans i les esperances de tots plegats.
Aquest referèndum d’autodeterminació, ara és possible, amb la majoria parlamentària en favor de la independència. Només cal, fer-ne els preparatius, ben senzills, i convocar-lo, sabent que serà impugnat pel Tribunal Constitucional però que aquest no podrà ésser degudament atès, per un sol cop, de manera conseqüent i coherent amb l’anhel de la majoria absoluta del Parlament de Catalunya.
No obstant, això, el manifest de refendum.cat és ambiciós, ja que no abandona, en part, l’actual full de ruta, ja que posa com a condició prèvia a la celebració de la consulta vinculant l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, autèntica proba de foc per aquesta desgastada autonomia, amb drets històrics constitucionalment reconeguts, pels espanyols. I també, l’aprovació i promulgació de la llei i reglaments “per garantir un procés neutral, obert i plural”. Tot plegat, un autèntica orgia impugnatòria a disposició del Tribunal Constitucional, amb un escenari de tensió institucional de gran magnitud i profunditat.
Aquesta casuística suposarà tenir lleis i disposicions al congelador, suspeses o declarades nul·les per part del Tribunal Constitucional, i tenir activats mecanismes públics molt discrets i conscients de la situació, per a poder fer efectiva la celebració del referèndum amb prou garanties democràtiques.
Estratègicament, pels catalans, una eventual preparació seriosa del referèndum pot provocar errors greus per part de l’Estat espanyol, que siguin, un cop enfrontats amb la voluntat popular i les ànsies democràtiques, no sols dels catalans sinó també dels espanyols i europeus en general, aprofitats de manera intel·ligent pel nostres objectius i per escometre la seva celebració o forçar-ne el seu consentiment.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.