El referèndum guanyat (11/5/2015)

El referèndum guanyat  (11/5/2015)

Els resultats electorals del Regne Unit d’aquest mes de maig han fet de la Sra. Nicola Sturgeon (1970), líder del SNP, Partit Nacional Escocès tot un fenomen polític, digne d’estudi i anàlisi.  Després de l’ajustat resultat del referèndum de 18 de setembre de 2014, sobre la independència d’Escòcia, el seu líder carismàtic, el Sr. Alex Salmond (1954) va dimitir de forma immediata, i va deixar pas a una de les seves col·laboradores més pròximes. Persona de caràcter afable, propera i senzilla, amb el seu posat tolerant i decidit, s’ha guanyat aclaparadorament la confiança dels escocesos.

 Des de fonts catalanes properes al SNP es comenta que la capacitat d’empatia amb els prop de 4 milions d’electors escocesos prové precisament d’aquestes virtuts humanes. Segurament, és un motiu de maduresa democràtica, esperar que els representants del poble no hagin d’ésser gaire diferents del propi poble. Per això, ates el narcisisme o egolatria de rellevants polítics, alguns candidats cerquen i paguen assessors d’imatge per humanitzar i, per tant apropar, el seu perfil social a la ciutadania.

No obstant això, la diferència entre el que és preparat i el que és natural es tant gran, que com es diu col·loquialment, “es veu la llauna”. És així, entre d’altres motius, com aquell ajustat resultat en referèndum s’ha convertit en un aclaparador resultat electoral en forma de seients al Parlament britànic. Tanmateix, el gran resultat obtingut pel SNP no significa una revisió del que es va votar en referèndum, com inversament es pretén fer a Catalunya el 24M o 27S, adduint caràcter plebiscitari a un procés electoral.

En tot cas, serà determinant, per tornar a convocar un nou referèndum d’autodeterminació. És en aquest sentit, que la llista única o d’altres formes per forçar l’immobilisme espanyol o la legalitat espanyola, no són si no faramalles per no escometre, encara que sigui unilateralment, el que realment pot comptar: un referèndum d’autodeterminació. El 9N s’hi va estar a punt, i sembla segons es va sabent, que l’Estat espanyol, no ho hagués impedit, ja que difícilment es podia oposar a una aposta democràtica tant transversal.

Per tant, des del 9 de novembre de 2014, sabem que sense referèndum no té sentit el procés català. No són les eleccions ordinàries la solució per abordar una qüestió amb dimensions europees i internacionals. En tot cas, seran un element coadjuvant, com ho va ésser, a la seva manera, el procés participatiu del N9N. Tot plegat, amb bones intencions i sempre més engrescador, no enfoca correctament el problema. Cal dir, en aquest moment, que l’única il·legalitat pròpiament necessària i en justícia admissible és la convocatòria d’un referèndum i la seva celebració amb totes les garanties democràtiques.

Aquesta certesa, pròpia del dret internacional i del concert de nacions, provoca que el resultat aclaparador i determinant del SNP en territori escocès no es pugui llegir, en contra del que pretenem aquí, com una modificació avantatjosa del resultat del referèndum. De fet, les mateixes fonts, abans esmentades, corroboren que la postura del Sr. David Cameron (1966) era evidentment contrària a la celebració d’un referèndum per l’autodeterminació d’Escòcia, i que només ho va admetre quan es va adonar de la irreductible determinació del SNP per celebrar-lo.

Per això, escau proposar, sense més i per a bé de catalans i espanyols, que el 27S no hi hagi eleccions autonòmiques sinó la convocatòria formal i amb plenes garanties democràtiques, d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya, sota l’impuls, si cal unilateral, i fins on calgui, de les institucions legalment vigents d’aquest país.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook