El populisme de dretes també pot ésser independentista (4/12/2018)

El populisme de dretes també pot ésser independentista (4/12/2018)

Cada vegada, amb les noves fonts d’informació (o desinformació) que suposen les xarxes socials o llistes de subscripcions, les enquestes demoscòpiques s’equivoquen més.  Sobren exemples, de com les previsions electorals, i les maniobres més estranyes dels líders polítics, tenen menys relació. La gent va tenint el seu criteri, en base a una accentuada percepció de la realitat, i al fet clau de que el vot és secret.

La política, en general, ja cansa, i els que es mobilitzen busquen respostes immediates (vivim en el món de la immediatesa). Per precipitar els esdeveniments, calen respostes contundents, i la millor manera d’assolir-ho a un cost mot baix, és votant els partits que prometen més bel·ligerància.

Els grans mots, reclams històrics del que eren respostes segures, com “centre”, “socialisme”, “partit”, tampoc valen, i els discursos de campanya funcionen si presenten un enemic clar i una solució fàcil. Cal saber-ho, i que els més responsables s’ho facin seu, i així poder conduir la col·lectivitat pel bon camí.

L’acció de govern, les respostes a les mil i una demandes de la societat, sempre és la clau de tot. Ara, a Catalunya, el “govern efectiu” és un d’ells. Paralitzat en les seves contradiccions, no troba cap sortida per poder actuar d’una manera coherent. Els electors ho recordaran. Cada dia que passa ERC i PDECAT caven una fosa política més profunda. Perden credibilitat, doncs no fan la independència, i queden astorats amb les noves notícies que venen d’Espanya: han perdut la perspectiva. El govern a l’exili resisteix simbòlicament, sense cap incidència. És la fi d’un cicle.

Espanya viu contra Catalunya, i Catalunya no ho vol acceptar, i espera, a qualsevol preu, que no sigui així, tot confiant en un “gran front popular” per salvar-se de la seva responsabilitat, social i històrica. I també d’aquesta manera no tocar res de les engrunes de poder autonòmic que es reparteixen quatre personatges.

A nivell nacional, de Catalunya, el sistema de partits està tocat, Primàries Catalunya serà un element dinamitzador amb una gran projecció dins de la vida política, però també social, ja que suposa un canvi real de perspectiva, generacional i de prioritats. La independència no pot esperar més quan en l’horitzó del curt termini s’albiren greus dificultats econòmiques, amb tota mena de convulsions socials.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.