El millor baròmetre és la butxaca (10/12/2018)

El millor baròmetre és la butxaca (10/12/2018)

L’escenari de pujada dels tipus d’interès i d’encariment dels carburants ja és quasi al davant. De fet, de fons, és el que viuen els francesos i per això s’han neguitejat. No hi ha solucions fàcils en la concertació social i política però també és veritat que ningú diu les coses pel seu nom i la bola d’ajornaments creix de forma imparable. El món necessita canviar, hi ha milers de temes que no funcionen i com la lògica és estrictament de benestar i progrés encara és l’hora de que hagi aparegut cap alternativa viable.

El nivell de confort i seguretat que vivim tots nosaltres, en general, també el mereix, en general, qualsevol ésser vivent en aquest món. Però, a la pràctica, no és possible. Ni tan sols entre els països industrialitzats, com passa amb la Xina, on la renda per càpita encara és molt baixa en relació amb els seus competidors actuals: USA i UE.  La Xina, òbviament, vol permetre a la seva població tot el progrés possible, però això topa amb la preocupació i desconfiança dels seus competidors. I d’aquí neixen tensions i, ja descaradament, relacions de poder.

Esprémer més la llimona no és possible sense que la nostra situació actual en quedi ressentida, les necessitats de creixement d’un nova part del món s’enfronten a les nostres pròpies capacitats, ara ja obertament proteccionistes i al límit del sense sentit, i com a mostra hi ha el BREXIT.

Europa, i els seus països, inclòs també de cara al futur l’UK, cada dia s’hauran de tancar més sobre si mateixos per poder mantenir el control empresarial de sectors estratègics o d’indústries amb milers de llocs de treball. Aquest cost serà altíssim, i un dia proper no serà possible assumir-lo més. Aquest dia, tanmateix, encara trigarà.

L’escàndol HUAWEI és només una mostra de com la diferent vara de mesurar s’aplica necessàriament per protegir uns sistema econòmic que ja no pot suportar, sense filtres, la globalització. En el món del diners, diguin el que diguin, no tot val, i en darrer terme, prevalen qüestions polítiques d’absoluta transcendència, com mantenir l’hegemonia o no perdre capacitat laboral (el fet que ha donat la victòria a Donald Trump).

Aquest exercici dins de la UE només es possible per medi d’un aparell regulatori descomunal que acaba ofegant els seus propis creadors i beneficiats, i per això algú ja va dir que ni podia respirar com a inversor o emprenedor (BREXIT) en aquest ambient, i per tant, era millor assumir el risc de les pròpies decisions en base a la llibertat i la confiança, malgrat els inconvenients que tenen associats són prou considerables.

Els catalans han feinejat sempre dins la deriva europea però havien dimitit de les implicacions polítiques dins el pacte catalano-espanyol. Ara, per fi, aquesta pacte està en revisió, per ambdues parts, uns de manera constructiva i els altres de forma destructiva (repressió espanyola sense cap raó ni base), i s’obren noves oportunitats de futur que caldrà saber aprofitar adequadament.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.