El llaç groc és neutre (5/6/2018)

El llaç groc és neutre (5/6/2018)

La neutralitat de la vida pública és  en la coincidència bàsica de compartir determinats valors i principis. En el cas de les democràcies occidentals, aquesta coincidència es produeix, fonamentalment,  i a més de partir del paradigma liberal democràtic, en la defensa dels drets humans i en la promoció de les llibertats públiques. Precisament aquesta és la pauta simbòlica del llaç groc.

Hom argumenta que no hi ha presos polítics ni vulneració de drets fonamentals a Catalunya ni a Espanya. Aquesta argumentació xoca, no obstant, amb la realitat, on la població viu atemorida per l’acció dels cossos i forces de seguretat de l’estat, incloses les policies locals i els mossos d’esquadra. La dinàmica social demanda més llibertat d’expressió, de reunió i d’informació, i el que s’ofereix són versions limitades i reduïdes d’aquestes pretensions cíviques.

Però on més clara és la vulneració d’aquests drets fonamentals és en l’ús abusiu del dret per actuar en contra de postures o visions que només, per ara, tenen un contingut ideològic o simbòlic. Així els drets de participació política i d’accés al sufragi passiu (ésser escollit democràticament), com el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides ha indicat pel cas concret de Jordi Sánchez, han estat reiteradament violats.

Però encara més greu hi ha la manca de promoció i protecció en l’exercici del dret a la lliure determinació, per medi de mecanismes transparents i amb garanties democràtiques. L’estat espanyol actua per interessos propis, i oblida així l’interès general, d’almenys una part de la seva població. Aquesta constatació, gravíssima, ja és pròpiament suficient per a desqualificar el nivell democràtic espanyol, d’una banda, i recalcar que, una vegada més, que això és un supòsit manifest de vulneració de drets fonamentals.

El dret a la lliure determinació dels pobles o nacions forma part del catàleg dels drets humans d’acord amb la Carta de Nacions Unides i els acords i tractats de la Unió Europea. Per tant, negar aquest dret bàsic ja és un atac prou important, més enllà de les seves conseqüències com són la repressió (presó preventiva, sancions i fitxes policials,...), la indefensió (donant legitimitat institucional a grups extremistes espanyols violents,...) o la manipulació (generant intoxicació informativa i un ambient de sospita permanent que mina el clima social,...).

Per això, la societat ha de reaccionar amb energia, i les institucions també, per salvaguardar l’herència gloriosa dels drets humans, civils i polítics, i la millor manera de fer-ho es denunciar-ho públicament tot donant suport a la transparència i el valor del llaç groc, com a reclam per continuar en la trajectòria de les democràcies occidentals.

La cultura política catalana, tanmateix, i usant unes paraules tristament conegudes,  encara pateix la contaminació franquista segons la qual significar-se o aparèixer en l’espai públic defensant valors i principis fonamentals en una democràcia es considera perillós, poc recomanable i, fins i tot, contraproduent (ja que pot esvalotar el galliner). Malgrat la reacció majoritària de la població catalana a favor d’aquest signe de fraternitat i llibertat que és el llaç groc, moltes persones, des de la por, la ignorància o la frustració en neguen el seu contingut transversal, i en neguen, sistemàticament, la neutralitat.

El llaç groc és neutral, és un patrimoni col·lectiu pel qual les democràcies occidentals han lluitat, i representa el més elemental del drets polítics, civils i humans que tots anhelem per a la nostra societat. Res justifica la seva retirada o discussió, i com a tal, les institucions i la societat civil l’han de promocionar i renovar.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.