El govern autonòmic serà un frau democràtic (3/4/2018)

El govern autonòmic serà un frau democràtic (3/4/2018)

La rellevància democràtica passa pel compliment de les propostes que van convèncer i motivar el vot dels ciutadans, i si aquest vot esdevé majoritari el motius pel seu compliment són necessaris, malgrat sigui convenient algun tipus d’alteració o mediació que no destrueixi ni confongui el sentit bàsic de la proposta electoral.

Darrerament, assistim atònits a una tergiversació dels plantejaments democràtics, per part d’ERC i del PDECAT, i sembla que també JXCAT, quan defensen no desenvolupar íntegrament el mandat democràtic que van obtenir sota el lideratge guanyador de Carles Puigdemont.

La necessitat de conformar un govern autonòmic és més una necessitat dels poders polítics i econòmics espanyols que no pas dels catalans. La formació d’un govern autonòmic esborraria, quasi automàticament, la memòria del referèndum d’autodeterminació del passar 1 d’octubre de 2017, i donaria raons suficients per titllar als seus promotors d’aventurers polítics sense cap mínima pretensió de seriositat.

L’autodeterminació és una estat permanent d’afirmació que cal exercir amb plena consciència. Si bé en el cas català no ha passat per grans enfrontaments amb els poders i els governants espanyols, d’alguna manera s’ha de conduir, per mantenir-se fer. I aquesta manera, és pel medi de la coherència democràtica: el president del govern català només pot ésser el que decideixi la cambra catalana, tot i que després aquest tingui molt limitades les seves atribucions o eficàcia.

La cambra catalana és la seu de l’expressió democràtica, expressada sota condicions límit el passat 21 de desembre de 2017, i com a tal, representa el poble de Catalunya, agradi o no als dirigents espanyols. Els constitucionalisme autèntic defensa clarament, per la seva remissió als tractats internacionals, que l’exercici de la lliure determinació, amb caràcter preferent, és possible dins dels estats sobirans, pel seus propis sistemes d’igualtat de dret i de defensa de les llibertats públiques (en el que es coneix com l’autodeterminació interna, molt ben plantejada pel Sr. Josep Costa).

Des d’aquesta perspectiva, en el discurs jurídic que empara el dret internacional públic, Catalunya viu d’acord amb aquesta visió integral, per medis pacífics, amb l’objectiu de defensar i construir una sana i amistosa relació amb la resta d’estats del seu entorn. Catalunya ha proclamat que es constitueix en un estat independent en forma de república, segons consta en la declaració formal del Parlament de Catalunya, del passat 27 d’octubre de 2017.

Els efectes d’aquesta declaració no suposen un amenaça a la integritat territorial de l’estat espanyol en aquests moments, ja que no s’ha fet efectiva ni s’ha desenvolupat cap de les seves possibles branques per plantejar-la (ni que fos el recurs al mecanismes de no-cooperació pacífica de lluita i insurrecció), en compliment del que prescriuen els postulats del dret internacional públic pels estats democràtics constituïts.

Però la declaració d’independència tampoc pot deixar en terreny mort cap de les normals aspiracions que poden conduir a la plena sobirania i la llibertat nacional pel poble català, com sembla que es vol fer ara tornant al camí malmès de l’autonomisme més tronat.

Les autoritats espanyoles fan tot el possible per reconvertir la posició política catalana d’un poble que exerceix la seva lliure determinació en una regió espanyola que es troba complaguda dins el sistema estatal de lleis i serveis públics.

Segurament, a la pràctica, de moment canviarà ben poca cosa, ja que la Generalitat de Catalunya és un apèndix, lligat de mans i peus, de l’estat espanyol, però conceptualment les portes que obra una visió o l’altre són diametralment diferents.

Per això, o bé s’accepta i es defensa el resultat democràtic del 21 de desembre de 2017, i es reforça el sentit i el valor del poble català que està decidit a exercir la seva lliure determinació o senzillament no es fa govern autonòmic com a medi legítim i prou clar per reafirmar-se en el contingut i a l’abast de la declaració d’independència del passat 27 d’octubre de 2017.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.