Anàlisi de l'actualitat i divulgació
El declivi espanyol pot dur Catalunya a la ruïna (20/9/2018)
El declivi espanyol pot dur Catalunya a la ruïna (20/9/2018)
La ralentització de l’economia ja és un fet, tot i que s’intenti normalitzar. Les dades estadístiques sobre els mercats del consum i de l’atur comencen a donar informació preocupant. La urgència per resoldre els afers nacionals dels catalans és evident si es vol deslligar la complexitat espanyola de l’aplicació del resultat democràtic del referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre de 2017.
El sistema espanyol suporta masses càrregues, de tot tipus, sigui per la seva configuració institucional (ineficaç i inflada en molts àmbits sectorials i territorial per excessives autonomies o similars) o per dinàmica històrica dels monopolis estatals, més o menys encoberts, a la pràctica. Així, com senyala el BREXIT, en relació amb el que s’ha convertit Europa, no és possible prosperar.
Fins ara l’engany de suficiència gràcies a les dotacions dels fons estructurals europeus i l’obertura de mercats dins el context europeu i de la globalització, poden donar una visió errònia del que vivim, ja que això s’ha acabat.
Al Regne Unit , els estudiants universitaris acaben pagant pels seus estudis amb una hipoteca a retornar de 50.000 euros de mitjana quan aquí és pràcticament gratuït en el sistema públic. Només aquesta dada ja fa evident el recorregut que ens espera! Un infern.
El PP va enganyar sistemàticament sobre les autèntiques xifres macroeconòmiques, segons han advertit diferents experts, i el PSOE sembla que està decidit a fer el mateix. Una vegada més, en altre temps, hauria d’ésser el catalanisme, que toca de peus a terra, almenys pel que fa temes productius, el qui hauria de liderar els canvis necessaris per encarrilar la perillosa situació que s’està preparant.
Ni els més liberals de Ciutadans assumeixen, ni per imitació, el que va fer el catalanisme en el seu moment, quan davant els símptomes evidents de recessió ja són impossibles de dissimular (atur creixent, manca de competència, encariment del diner,...). Els objectius de compliment del dèficit públic ja s’han superar amb escreix!
Els catalans, cansats d’aquesta infernal dinàmica, aposten per fer efectiva la independència com a millor solució per a ambdós. Llevat que la intransigència espanyola ho espatlli, la independència seria el desllorigador per a una nova etapa de creixement i estabilitat per dues nacions veïnes que tenen molt a guanyar conjuntament.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.