Anàlisi de l'actualitat i divulgació
El conveni d’empresa quedarà supeditat al sectorial (20/12/2018)
El conveni d’empresa quedarà supeditat al sectorial (20/12/2018)
En plena crisis, el 2012, es va modificar la legislació laboral per a poder donar més flexibilitat (en termes laborals, per a poder augmentar la precarietat). Aquesta modificació consistia en donar prioritat als convenis d’empresa, entre els treballadors i l’empresari, atès que calia donar resposta a una realitat específica d’aquesta activitat econòmica amb un perill real de continuïtat.
Ara, la situació es vol revertir, i en cap cas es vol admetre que hi hagi situacions laborals especials d’empresa, per raons històriques o del tipus de mercat, amb una regulació de les relacions laborals que no siguin les generals, de nivell sectorial.
En certa mesura, elevar i allunyar el punt de decisió, teòricament permet solucions més favorables als treballadors, els quals, a nivell d’empresa, sobretot en determinats sectors, perden la perspectiva necessària.
Tot plegat pressuposa que ja s’ha superat la crisi, i que les empreses guanyen prou diners com per a poder assumir regulacions sectorials en temes laborals que no tinguin en compte eventuals situacions més restrictives del seu particular sector econòmic, com horaris, sistemes de retribució,... I això, en part és un error. Un error greu.
De cara als sindicats majoritaris, i a la necessitat del govern espanyol d’oferir una agenda social, aquest canvi legislatiu, de la reforma laboral, és bo. Tanmateix, ni les empreses ho tenen clar ni l’economia viu bé. Hi ha problemes estructurals que no s’aborden de manera sistemàtica i que erosionen contínuament el futur comercial i productiu català.
Perquè treballem i quins són els deures compartits? Quin sentit té el creixement dins un sistema de distribució de beneficis que no és equitatiu ni just?
Els catalans han viscut i, en part, mort, per l’empresa. Molts empresaris han estat els primers treballadors, i molts treballadors han fet més d’empresari que ningú. La realitat empresarial i econòmica catalana no encaixa bé dins un marc de relacions laborals que no afronta preguntes bàsiques, en part també provinents de la mateixa societat.
Aquesta nació experimenta una tensió innecessària, fruit de problemes polítics irresolts des de fa molts anys, i en aquest context, la dinàmica emprenedora s’ha adaptat de forma sovint improvisada i sobre la marxa. Així, cada dia serà més difícil competir, i les respostes provinents de l’estat espanyol sempre seran distants i a destemps.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.