El Consell DE LA República (6/11/2018)

El Consell DE LA República (6/11/2018)

La presentació del Consell per la República no ha aixecat tanta expectació com s’esperava. Arriba tard i de forma edulcorada. Només s’entén, de moment, com una eina tova al servei de la pedagogia independentista. Ni ofereix un marc de seguretat pels catalans ni dona alternatives a la manca d’estratègia unitària que hi ha actualment.

Fent una repassada a les bases per l’adhesió a una pretesa “ciutadania catalana” s’hi aprecia un cert retorn a la retòrica de l’estatut d’autonomia del 2006, en base al reconeixement de drets genèrics i pautes elementals de compromís ciutadà, per altra banda assumits, dins del context europeu, per activa i per passiva.

Els que s’adhereixin al #registreciutadà, al final, tenen l’obligació de fer una aportació, que només es pot efectuar per medi de targeta. Tot i que la quantitat de partida és molt baixa, no s’explica ni el sentit ni el destí d’aquest import. Això, va més enllà del que molts entenen que és imprescindible tenint en compte que aquest consell, que se sàpiga, no oferirà serveis de cap tipus als nacionals catalans.

L’adhesió tampoc seria el mínim preàmbul d’una constitució per a un país que haurà de defensar-se de mil formes diferents i haurà d’afrontar reptes majúsculs per prosperar sostingudament. És una adhesió que podria subscriure qualsevol demòcrata de bona fe d’arreu del món. Tan universal que ho deixa tot per concretar.

El Consell de la República (per la República) només serà una entitat associativa més, que amb prou feines farà ombra a Omnium o a l’ANC. Servirà, de forma més directa, per ajudar a les persones a l’exili, i poca cosa més. En cap moment, s’erigeix com a la govern legítim a l’exili, ni com a poder públic, amb potestats derivades del mandat popular. En cap moment, es parla de que pugui dictar decrets llei o res semblant. Paper mullat, i molt bones intencions.

L’adhesió, segons el decàleg de partida, és per contribuir a la construcció d’una República, sense especificar res més. És una visió prudent i equilibrada, tot i que es diu fer des de la llibertat de l’exili i de la protecció de la justícia de les democràcies europees. En aquest sentit, és un manifest molt decebedor. Ni defensa ni reforça el resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.

Serà, si continua així, una nova oportunitat perduda. Més que mai calen veus noves i gent forta per liderar la nova realitat nacional catalana.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.