DIPLOCAT a Estònia (9/2/2015)

DIPLOCAT a Estònia (9/2/2015)

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com DIPOCLAT, és una entitat nacional, publico-privada, que d’una manera oberta encara un debat propi en el context internacional. La raó és molt senzilla: Catalunya sap i vol aportar els seus punts de vista en el context internacional, com una manera eficaç de promocionar i estructurar les seves qualitats. Per fer-ho, no compte amb excessius recursos sinó tot el contrari. Té l’hostilitat manifesta de les institucions espanyoles, liderades per un Sr. Garcia-Margallo, tenallat per una Direcció General de Política Exterior i Seguretat, que el sobrepassa marcant-li un discurs sense fissures en tot allò referent al tema català. Avui a les cancelleries internacionals existeix un dossier català obert. Aquesta carpeta, amb la visió i l’audàcia de molts compatriotes catalans es va engruixint sense parar. Un exemple recent, significatiu, és la presència a Estònia. Aquest país bàltic ingressat a l’OTAN, des del 2004, després d’un procés d’autodeterminació, suposa un greu maldecap pel estrategues espanyols. Encara més, si la presència catalana en aquesta punta de llança d’occident és fa de la ma d’experts com el professor Àlex Calvo. Efectivament, aquest professor, amb mèrits sobradament reconeguts per diverses universitats d’Àsia, va desplegar una exposició sobre l’aportació catalana a Occident, no sols en base als intercanvis de coneixement i comercials, sinó també de coresponsabilitat i participació. Aquestes paraules xoquen amb una estratègia internacional espanyola basada en l’opacitat d’objectius (com fa palès el distanciament de l’eurodiputat  Santiago Fisas del Partit Popular en contraposició als temps en que un Javier Solana almenys feia l’esforç d’entendre les raons dels conflictes). La política de debò, i en especial, la internacional, no es fa repetint torbadorament consignes o argumentaris. L’estil Àlex Calvo és l’estil del senador John McCain, exceptuant el que toqui d’aspectes ideològics. És gent que s’apropa als temes urgents, si convé saltant tota mena d’obstacles, per aproximar-se als afers concrets i a les realitats complexes. Res més lluny del tarannà de l’equip de Secretaris d’Estat del sistema espanyol de política exterior. Per això, les puntuals, però efectives, accions de DIPLOCAT són tant molestes, i irriten tant. El professor Àlex Calvo aposta per una aportació catalana, dins de les nostres possibilitats, basada en projectes concrets. Aquesta concreció passa, per exemple, i no per això menys important, en posar en evidència el suport espanyol a la marina de guerra russa mitjançant el port de Ceuta. Aquesta denúncia ha encès els llums vermells d’alarma al Ministeri de Defensa espanyol. En un moment crític, en que és decideix l’estabilitat i l’estabilitat del centre d’Europa, un país que es diu de la NATO, de facto, habilita la plaça de Ceuta com base naval rusa. Aquesta denúncia (https://twitter.com/alex__calvo/status/537371606977228800) que li ha tocat fer-la a un català, quan tots els espanyols callen... només genera una pregunta: quin és el cost d’aquesta política espanyola? Caldrà investigar-ho. Però ara per ara, si que es sabut, que el Sr. Àlex Calvo, ciutadà espanyol, mal els hi pesi, està essent durament criticat, mutatis mutandi, investigat, com si es tractés d’un sospitós. Tot, ben al contrari del que s’esperaria d’una democràcia occidental membre de la NATO.

©Vicenç Plans

periodistavplans@gmail.com