Diada cívica (10/9/2015)

Diada cívica (10/9/2015)

La catalanitat, com molts saben o pateixen, bàsicament és una expressió ètica. Per això, hi ha qui és plany de que la diada de l’11 de setembre no tingui més connotacions nacionals a l’estil espanyol, francès o àdhuc americà. Ni tan sols ara, en ple procés de normalització col·lectiva, les expressions clàssiques de manifestació nacional es consideren necessàries pels catalans. Aquesta constatació és una empremta de les prioritats col·lectives, consistents principalment en lluitar contra la desigualtat i en donar oportunitats de prosperitat per a tothom, tot fent un país avançat on sigui possible una vida de qualitat. Aquest és l’objectiu!

Per això, sense defugir el fet nacional, aquest no és el fi del projecte encetat, i cal anar molt més enllà. Aquesta construcció política, per tant, no és dogmàtica ni fanàtica. És raonable i oberta. Quan el partit Ciutadans nega els orígens nacionals de Catalunya, de fet, com alguna vegada ja hem dit, s’està empeltant directament dels ideals catalans o del sentit pràctic de la vida. Per a ells, Espanya tampoc té orígens nacionals (aquesta és la seva principal diferència amb els Populars, o fins i tot amb els Socialistes) sinó que és una articulació constitucional (fruit de la transició) prou vàlida i suficient al seu parer. Costa creure que hom pugui negar la realitat nacional catalana o espanyola, però és així.

Per a Ciutadans, potser per ésser gent apàtrida que no s’ha volgut fidelitzar al seu lloc de residència i de convivència, tot és instrumental, com de fet, s’està conduint el procés català en marxa. La novetat del procés, liderat ara bàsicament, per “Junts pel Si” és la coincidència amb Ciutadans a l’hora de plantejar les propostes polítiques com qüestions mecàniques a la recerca d’un saldo favorable. La diferència òbviament està en que per a “Junts pel Si” el resultats només serà favorable amb la independència i per a Ciutadans tot el contrari, sense cap altre explicació.

Per aquest darrera raó, Ciutadans no mereix cap confiança a Espanya. Des d’instàncies influents de l’estat veí de ponent consideren el partit Ciutadans com una falsedat basada en un discurs sense cap fonament ni explicació des de la seva perspectiva espanyola. Tanmateix, en contra del que seria desitjable, és dir que tot plegat fos una construcció racional i per millorar, les nacions compten amb els atributs de l’adhesió incondicional, el patriotisme o una visceralitat plena de generositat i lliurament. Aquests atributs, sovint magnificats i manipulats per les elits dirigents, augmenta el sentiment de pertinença i permet arriscades decisions col·lectives.

Per sort, pel que sembla, almenys en el cas català això no serà així, tot i admetre que és una força no gens menyspreable. En el cas espanyol, amb molts anys a sobre d’instigació imperial amb alguna tinya racial inclosa, no sembla que serà tant fàcil d’acceptar. La pèrdua dels territoris conquerits de Catalunya suposa un toc de desconfiança i de desànim equiparable a la pèrdua de Cuba el 1898 (https://www.mhcat.cat/). Sens dubte que ho passaran malament... No és fàcil acceptar la carència de la més mínima capacitat de seducció per  a mantenir satisfets els catalans. És la crònica d’un fracàs al qual, des d’aquí, ja no hi podem dedicar més temps, malgrat li pesi al Sr. Carles Torrecilla, antic militant de la FNEC o Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, com entitat d’inspiració republicana dedicada a la recuperació i normalització nacional d’aquest país.

Tot plegat no fa si no posar de relleu que sense escoltar la realitat, els problemes s’engrandeixen fins a provocar un esclat de pragmatisme dirigit a solucionar problemes concrets amb instruments adequats. En el nostre cas, la hisenda pròpia i les plenes competències. És dir, la independència. Bona Diada!

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook