Desorientació governamental per combatre la causa de moltes morts per l’aire contaminat que respirem (4/11/2016)

Desorientació governamental per combatre la causa de moltes morts per l’aire contaminat que respirem (4/11/2016)

Els experts han determinat que més de la meitat de les emissions contaminants en l’aire provenen dels vehicles. La mobilitat no sols ha repuntat darrerament si no que hi ha més vehicles en menys espai. La densitat de vehicles augmenta en les zones urbanes precisament on hi ha més gent i més dificultat per dispersar a l’atmosfera els contaminants.

La tendència ha estat agreujada per dos motius rellevants. El primer: els vehicles contaminen més del que diuen els fabricants. Les homologacions de vehicles es basen en probes teòriques fetes en laboratoris. I en segon lloc, les estacions ITV no revisen si el vehicle contamina. Només comproven que en el vehicle es mantenen les condicions d’homologació que el van posar en circulació.

Aquesta situació provoca un imparable ascens de la contaminació. Els consumidors no en prenen prou consciencia. Els fabricants d’automòbils, en un entorn de forta competència, no podrien assumir una oferta suficient de vehicles ecològics, ja que no hi ha solució tecnològica a l’abast del gran mercat.

En canvi, molts usuaris ja han rebut, de la DGT, uns distintius ambientals, sense cap validesa jurídica, amb la finalitat de poder gaudir de possibles avantatges (descomptes en peatges, en zones d’estacionament,…). Aquestes etiquetes responen, com es deia, a les emissions contaminants teòriques, i no al que realment contamina el vehicle, en base a les seves condicions de manteniment i al seu propi disseny quan es va matricular.

Per tant, les etiquetes no serveixen per a res. Demostren desorientació i manca del sentit de l’oportunitat, per part del Ministeri de l’Interior espanyol. Tant pel cost que suposen com per la injustícia que emparen.

Ara fa un any del “dieselgate”, en que USA va posar en evidència les contradiccions en emissions dels vehicles Volkswagen. I en canvi, molts d’aquests vehicles tindran etiquetes de baixes emissions, ja que teòricament compilen els requisits establerts, per escenaris ideals creats en laboratoris. En aquest sentit, no hi va haver cap engany. Van complir i compleixen les normes de control. En les exigències reals fora de control, en canvi ja no compleixen.

En tots els cotxes és així, i pràcticament cap passaria un escenari real, en el cas de poder analitzar de forma comparable les seves emissions pel tub d’escapament. Ara, malgrat el progrés tecnològic, això no és pot fer.

En general, per un motiu, els fabricants ho impedeixen. Ni donen accés als sistemes digitals de control del vehicle ni en faciliten la forma de controlar-ho un cop fabricat i venuts (punts de presses de dades, espais pels equips, situació de sensors clan,…). I els fabricants manen, amb total opacitat, amb la connivència dels serveis tècnic o laboratoris d’homologació dependents de les autoritats governamentals.

Això és així a Europa, a USA no és possible, i, en contra del que es creu, hi ha més transparència a l’altre banda de l’Atlàntic.

La clau per defensar un millor aire passa per ensenyar totes les cartes i fer més transparent tota la vida útil d’un vehicle. Com no s’ha fet, ara s’ha creat un gran problema. La gent funciona amb cotxes que són fàbriques de verí ja que ningú ho va avisar ni impedir.

Les autoritats comencen, lentament, a adonar-se del problema que ells mateixos han creat. Els polítics han prioritzat l’activitat econòmica, el consum i els llocs de treball. El preu d’aquesta decisió, ara ja irreversible, seran moltes víctimes innocents per inhalació de gasos contaminants.

Tots ens som responsables. Però ja és tard per rectificar. La crisis ambiental està anunciada. Ja ningú proposa solucions per invertir aquesta realitat.

Alemanya, moltes veus ja plantegen un pla de xoc frontal. Pel 2030 vol tenir tot el parc mòbil elèctric. No es pot esperar, i cal dir-ho i fer-ho. Les etiquetes s’han de llençar,  i exigir la transformació radical dels vehicles. Però calen milers de punts de recàrrega elèctrica i un model totalment diferent de relació amb la mobilitat. Més programada i valorada.

És un esforç col·lectiu que caldria liderar amb un fort trencament. L’opció republicana dels catalans també en podria ésser el motor. Aquest canvi, no obstant això, no es podrà ajornar.

El canvi climàtic encara ho agreujarà més. Per a mostra un botó: tots correm amb l’aire condicionat del cotxe posat, i cap assaig d’homologació d’emissions contaminants  es fa amb aquesta exigència tant permanent. Ens estem enganyant mútuament. Tots sabem que farà més calor, i que tots els vehicles sempre portaran l’aire condicionat connectat, obligant el motor a uns règims de funcionament no establerts per passar els controls d’emissions. Però no volem trobar ni buscar la realitat. Tot plegat ens abocarà a un pou catastròfic si no es reacciona a temps.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/  (¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.