Democràcia democràcia! (10/7/2015)

Democràcia democràcia! (10/7/2015)

Per a poder sortir de l’embús de la situació actual, en el procés de recuperació de la sobirania catalana, cal tenir clara, en tot cas,  la seva naturalesa democràtica. Per resoldre-ho, precisament, la llista única civil, tant per dia després com per la seva composició, sembla del tot poc útil. En canvi, plantejar un programa comú per la independència amb llistes separades seria fàcil i ràpid. El seu resultat, no obstant, no seria tampoc concloent. La qüestió de la sobirania nacional passa únicament per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

 És el camí aprovat i admès en el dret internacional, i vàlidament admès en el consens de les democràcies occidentals. Per fer-ho cal, forçar i trencar amb la legalitat espanyola, conduint al govern que el lideri a una situació límit, a la qual l’actual govern no s’hi vol exposar. La premissa de que tot s’ha de fer dins de la legalitat del President Artur Mas, només per a aquest supòsit, no és vàlida. És imprescindible reconduir el procés al canal democràtic més ortodox: el referèndum d’autodeterminació.

El 27S potser només servirà per això: per conformar un nou govern, potser de coalició o de concentració, per convocar un “9N” amb totes les garanties democràtiques. Aquest esforç col·lectiu ja es podria fer ara, amb un govern amb la presència de CDC, ERC i CUP, instrumental per fer la convocatòria de referèndum. Només cal la voluntat d’alterar l’ordre espanyol històric de sotmetiment a la nació catalana. La majoria parlamentària, fins i tot, segons com es podria ampliar amb alguns diputats defensors a ultrança dels valors democràtics.

La consulta al poble, per aquest qüestió, no obstant això, i atesa la maduració que ha adquirit, igualment es pot plantejar després del 27S, ja directament amb un govern abocat únicament a la convocatòria del referèndum de forma instrumental, i per enfrontar-se a la llosa jurídica de l’estat i els seus mecanismes de repressió, del tot eficaços però legítims en aquesta matèria. Abans no sigui massa tard, els partits sobiranistes, han de decidir-se sobre la seva presència a les eleccions espanyoles. Els hi cal un resultat majoritari el 27S per deixar de ser-hi en les eleccions generals? Els hi cal abans haver convocat el referèndum i obtenir l’aval popular?

Tot plegat, es podria resoldre, simplement convertint el 27S en la nova convocatòria de referèndum, sense dissoldre el parlament, i tot admentent que potser seria més adient, durant l’estiu, confeccionar un govern de concentració nacional, per altra banda sempre legítim i necessari, si és vol donar la màxima importància a la convocatòria d’aquesta nova consulta vinculant a la població, en general. En cas contrari, els resultats poden ésser molt controvertits, per les dificultats de formar un nou govern o per la pressió de les properes eleccions generals.

L’Estat espanyol, davant tanta indefinició segurament s’està fregant les mans, i de ben segur, que no hi veu res seriós que acabi bé per als catalans. La dinàmica imposada, que sembla molt improvisada, ara per ara genera confusió i deixa els possibles resultats electorals molt oberts, i condicionats a la presència de coalicions populistes d’ampli suport però sense urgència per resoldre el cas català. El mecanisme de llista civil, per tant, a més d’ésser una novetat de difícil explicació, de segur que no recollirà tantes opcions com les tres llistes àmpliament admeses fins ara: CDC, ERC (https://www.esquerra.cat/) i CUP.

Tres opcions que permeten abastar un camp molt ampli de l’espectre de votants catalans, i per tant donar peu un ampli recolzament. Per aconseguir-ho, o bé el 27S revalida el missatge independentista sense més conseqüències, tot ajornant les decisions perdudes del 9N, o bé, encara millor, s’aprofita la data per a que, mitjançant un govern de coalició, es convoqui un referèndum d’autodeterminació, amb totes les conseqüències i fins on calgui, peti qui peti.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook