Degollar l’economia catalana reduint infraestructures (19/12/2018)

Degollar l’economia catalana reduint infraestructures (19/12/2018)

Les autoritats catalanes, cada dia que passa, experimenten la gravetat de la manca d’infractrutures bàsiques. En especial, per la seva transcendència, hi ha l’endarreriment en el corredor mediterrani (via fèrria d’ampla europeu o UIC), que segons Joan Amorós, secretari general de FERRMED, a hores d’ara ja és una emergència.

L’impacte negatiu en el creixement econòmic d’aquest dèficit crònic d’infraestructures pot tenir greus conseqüències en termes de pèrdua de competitivitat i de deslocalitzacions empresarials. Algunes empreses, de les dimensions de SEAT, ja experimenten aquesta pressió dels costos (de producció pels proveïments i de logística en els vendes), ja que no tenen facilitats suficients en les connexions amb el Port de Barcelona, amb la xarxa viària d’alta capacitat i amb la xarxa ferroviària europea.

El govern autonòmic català pràcticament no té cap  impacte real sobre les infraestructures claus necessàries per mantenir els nivells de competitivitat del teixit industrial català o nacional. Qualsevol proposta passa per la xarxa viària d’autopistes, la xarxa bàsica ferroviària, les connexions frontereres o els ports d’interès general (Barcelona i Tarragona, principalment). I després, igualment important, per tot un cos normatiu i reglamentari, només en mans de l’estat espanyol, en forma de normatives de senyalització ferroviària, homologacions de tipus de vehicles i trens, establiment d’estàndards generals del transport (de forma directa o per aplicació de normativa europea o mundial), i un llarg etcètera que situen la feina del govern català en una posició de subordinació i submissió que els seus gestors es neguen a admetre ja que els hi va el seu lloc de feina (enviar cartes i demanar reunions, com a molt) i tota una imatge de control i mediació que anorrea i destrueix la representació nacional catalana.

El sistema català de comunicacions i logística és ple de colls d’ampolla, en els quals, sense l’aportació de l’estat espanyol no és possible fer res, com va succeir durant episodis de sequera en que es va plantejar la portada d’aigua des del Roine. I si a més els que governen l’estat espanyol , com en el cas del PP no prenen cap decisió per simplificar i alleugerir aquestes dificultats, tot plegat esdevé irrespirable.

L’economia catalana aguanta pel gran esforç i sacrifici de la seva massa laboral, des de gerents i directors comercials i de producció fins a milers d’autònoms que van i venen de forma nerviosa tot el dia. I això no és possible suportar-ho durant massa temps. De fet, l’economia catalana ja és en temps de descompte, i tot indica que el resultat global serà un desastre.

Trencar aquesta dinàmica requereix un canvi de paradigma polític, i construir un sistema de complicitat que només és possible per medi de la construcció de la república catalana independent. És així!

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.