Defensar l’austeritat (11/2/2015)

Defensar l’austeritat (11/2/2015)

Unes paralules en occità, Que soy era Immaculada Conceptiou, recorden no sols una efemèride històrica, del tot vigent, d’aquesta nació veïna sense estat, sinó també com es vivia (o sobrevivia) en l’Europa del S. XIX. Mai com ara, els esdeveniments es succeeixen amb tanta celeritat, ni els canvis són tan profunds en pocs anys. L’evolució del PIB des d’aleshores, en els països industrialitzats, s’ha multiplicat per 4. És a dir, la suma del valor de tots els bens i serveis produïts ha generat una gran capacitat de consum privat, augment de la despesa pública, inversions i balança comercial que ha permès l’enriquiment general.  La recent crisis, no obstant això, ha provocat un reflexió, que en d’altres economies ja existia. Fins on podem créixer? I a quin cost? Alguns defensen teories del decreixement  (https://www.youtube.com/watch?v=pTwkxZuLHcg) d’altres, economies  alternatives de tipus solidari, sostenible, distributiva, socialista, anarquista,... totes amb interessants i prodigioses aportacions. Tanmateix, sembla més versemblant, reformular el capitalisme sobre la base de l’austeritat. Aquest concepte, ara de moda, consisteix en frenar la despesa basada en el crèdit (deutes). El control del dèficit públic suposa no gastar més del que es pot recaptar (impostos principalment). Aquesta seria la primera aproximació al concepte d’austeritat però la segona, i potser més important, seria la vinculada al valor de les coses, el respecte pel medi ambient, la feina feta per durar, el treball en equip dignament,... La tradició industrial catalana era mereixedora, en gran part, d’aquests atributs. En Joan Roig, empresari originari de l’Horta Nord, actualment titular del grup Mercadona, és una aproximació a un cert estil d’aquest tipus. Sense renunciar als beneficis ni al enriquiment, raons legítimes per impulsar l’emprenedor disposar a arriscar, ha generat una dinàmica de treball exigent però gratificant. Dóna feina a milers d’empleats i obliga als seus proveïdors a fer-ho bé. Els clients queden satisfets d’aquest esforç i tornen als seus establiments. Un cercle virtuós! Les bondats del capitalisme no estan ni en l’oportunisme (tàctica usada pels ganduls per viure a costa dels demés) ni en la gasiveria (fixació permanent en l’acumulació estèril de capital), sinó en l’estímul en les inversions rendibles i la protecció del benestar. Malauradament, cap polític gosa dir-ho en aquests termes. Qui són els ganduls? On són  els gasius? Mentrestant, la producció de diner no para. L’austeritat europea tan criticada només l’ha moderat. Un complex sistema d’interconnexions i de “necessitats imprescindible” obliguen a mantenir alts endeutaments, per garantir el favor social, posicions hegemòniques, estructures obsoletes o tradicions sense sentit. Afrontar aquestes imperfeccions és un treball majúscul de reformes públiques, però sobretot de canvi de mentalitat... Ningú vol començar ni ésser el primer en dir-ho! De tant en tant, com un eco llunyà, arriba el clam dels que com el segle XIX, vivien i es conformaven amb el que disposaven: els emigrants que exposen les seves vides en una travessia cruenta cap Europa.

© Vicenç Plans½ periodistavplans@gmail.com