De tots i forta (8/7/2015)

De tots i forta (8/7/2015)

La recuperació de la sobirania exigeix que es faci amb seguretat, de les persones i del bens dels catalans. Aquesta premissa, associada a un procés bàsicament pacífic, democràtic i participatiu, no exclou la possibilitat de que individuals colèrics o grups fanatitzats, sobretot des de les files espanyolistes, i potser instigats per ambients econòmics o polítics espanyols, escometin atemptats contra el mandat democràticament acceptat.

Davant d’aquestes situacions, detestables però segurament previsibles, cal mantenir la pau social i l’ordre ciutadà, a més de les condicions generals de seguretat més bàsiques, de garantia dels drets fonamentals. En casos de grans aldarulls, sovint atiats o finançats de manera instrumental, els esforços per a la seva desactivació necessiten de la participació ciutadana, ja que les accions repressives sovint generen encara més rebuig i confusió. Per això, només es pot bastir la seguretat de tots, des de la convivència ciutadana general, tot admetent que la ciutadania crítica  amb les decisions majoritàries es pugui expressar en les seves diverses formes però respectant els drets i llibertats més bàsics.

Els col·lectius afectats, de molt diversa procedència, si el procés d’emancipació es consolida, en general, barrejaran temes sectorials amb la nova realitat política catalana, tot assumint, en el millor dels casos, un cert victimisme en forma de persecució (per hispanofòbia).

Un primer exemple, amb connotacions ben variades, és la recent manifestació liderada per Mn. Custodi Ballester, de la Parròquia de la Immaculada Concepció de L’Hospitalet de Llobregat, en la que en el seu lema es confonia la defensa de la llibertat religiosa amb un suposat menyspreu per Espanya, en un totum revolutum indigne d’un prevere de l’Església catòlica. Succintament, ja que el tema mereix ésser analitzat més en detall, la llibertat religiosa no consisteix en donar carta blanca a una parròquia per a fer activitats en el domini públic (carrers) que no estiguin ben fonamentats (en el seu cas no queda clar que es barregi la parafernàlia militar dels antics legionaris amb una activitat religiosa diocesana, tot i que la desfilada d’aquests nostàlgics sigui del tot defensable com a recreació cultural i històrica).

Igualment, aquest jove i actiu sacerdot podria considerar que l’afirmació nacional de Catalunya no és en perjudici de cap altre nació, en especial l’espanyola, malgrat a nivell individual, pels espanyols, sigui comprensible aquesta percepció. Els espanyols catalans estant essent enganyats per les autoritats de l’Estat vigent quan neguen sistemàticament el fet plurinacional d’aquest (una realitat, per altra banda, fins i tot, enunciada a la Constitució espanyola).

Aquest exemple, tot i que no ha passat d’una manifestació pacífica, de caràcter veïnal, aixeca passions que es poden descontrolar. El còctel religiós i nacional, sigui del poble que sigui, sempre acaba provocant grans fractures, ja que és visceral i dogmàtic. Per sort, gràcies a la prevenció de la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra, tot plegat no va anar a més, i les demandes plantejades, del tot legítimes, sobretot pel que fa a les dificultats per mostrar la fe cristiana en determinats ambients molt secularitzats, han d’anar per la via del treball de conscienciació i comunicació habituals.

Si les coses es torcen, esdevenen canvis en la vida de les persones o hi ha col·lectius fustigats per determinades decisions, és fàcil que els ànims s’alterin, tot podent-se canalitzar-los en formes contràries a la vida en societat. En aquest cas, a contra natura, s’han entès i manifestat conjuntament els ideals hispànics unionistes i assimiladors, amb la necessitat vital de l’ésser religiós d’explicitar, també de forma col·lectiva, la seva fe o veritat.

Garantir aquesta opció és una de les principals apostes de la Catalunya lliure: ésser de tots i forta, per a que ningú la segresti i la faci a la seva mida, com va passar durant anys a l’Espanya feixista per part d’un menut general d’infanteria.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook