De Suárez a Mas, una millora (26/8/2015)

De Suárez a Mas, una millora (26/8/2015)

En el procés constituent català, si és el cas, i així és manifestat democràticament per la majoria dels catalans, serà més plàcid, sens dubte, que el de la transició espanyola. El 15 de juny de 1977 es van convocar eleccions generals a l’Estat espanyol a fi de que en la formació del nou congrés sortís una comissió per redactar i preparar la nova constitució. Curiosament, aquestes eleccions les va convocar i dirigir un govern filial del règim dictatorial franquista, emmascarat per unes lleis fetes a dit sense cap garantia democràtica, ni de participació ni de mecanismes de control.

L’equivalent, amb totes les garanties democràtiques i de forma transparent i exemplar, a les eleccions del 1977 seran les eleccions del proper 27 de setembre de 2015. El 28S, si Junts pel Si té prou majoria podrà encarar i liderar un procés per presentar una constitució per a la república catalana, que sigui sotmesa a votació refrendatària, a fi de que neixi així un nou estat en el concert mundial de les nacions. Aquest exercici va suposar, per al Regne d’Espanya, una extenuant cursa d’obstacles, fins que el 6 de desembre de 1978 es va celebrar el referèndum constitucional. És dir, va succeir-se un any i mig d’interinitat jurídica i política, els famosos 18 mesos imprescindibles per desencallar tota mena d’esculls i imposar la legalitat democràtica.

És el mateix perible que haurà de passar el procés català, salvant les distàncies, ja que s’espera que sigui tot plegat totalment pacífic i sense cap vessament de sang. El sistema espanyol de la transició, no obstant això, es va blindar amb lleis fetes a la seva mida, per no permetre sotragades ni sorpreses. Va ésser un exercici de realisme polític al qual els catalans també estem cridats, sabent que el marc jurídic no és ni especial ni és favorable a cap procés d’autodeterminació. Per tant, el nou govern català haurà de treballar des del Parlament, i en d’altres àmbits una vegada més en el límit de la legalitat espanyola, per això si, acabant amb el primer i necessari acta definitiu de sobirania, la convocatòria del referèndum constitucional i d’eleccions del nou parlament nacional.

Aquesta decisió, a la pràctica, serà com una DUI o declaració unilateral d’independència, malgrat el risc de no convalidar el nou text constitucional. Sembla com si el procés català hagués d’ésser més rigorós que cap altre, fins l’extrem de quedar bloquejat ell mateix pels seus escrúpols. Per això, també caldria pensar en la votació i aplicació prèvia d’una llei de reforma política, com la que van fer en la transició espanyola, fins i tot abans de convocar des del règim franquista les primeres eleccions legislatives esmentades (la LRP es va aprovar amb un referèndum arreglat el 15 de desembre del 1976, mig any abans de les primeres eleccions comentades).

És així que la gravetat del 27S s’escau encara més rellevant, doncs no sols haurà de calcular cada moviment, en cas de tenir el mandat explícit del poble, si no que també n’haurà de validar la seves conseqüències, a fi de poder portar a bon port la seva ambició nacional. És un repte que potser quedarà resolt abans no ens pensem, ja que sembla que fins i tot, es podria precipitar, si el resultat fos clar i català. El full de ruta d’aquesta conquesta pública dels catalans passa per l’exercici responsable i lliure de cada ciutadà amb dret a vot, i d’aquesta manera, sense les constants pressions dels grans  grups mediàtics espanyols, sovint aliens a la realitat social i econòmica de Catalunya, poder fer un pas d’emancipació col·lectiva. 

Podem especular amb moltes incògnites com un possible no a la constitució catalana malgrat el resultat favorable del 27S o fins i tot, el possible bloqueig jurídic, manu militari, a les primeríssimes decisions del govern català amb l’encàrrec de plantejar una referèndum d’autodeterminació conjuntament amb unes eleccions constituents, entre moltes altres.

Però el que és cert és que no s’hi valen els paranys, com ho va ésser el reconeixement d’una Generalitat republicana dins del sistema monàrquic del borbònics, en un pacte soto voce entre Tarradellas i Suàrez. Ara, ja no valen aquest mètodes, per silenciar i acontentar a les masses. Tots estem connectats, i sabem que s’hi cou arreu. Només volem votar, i si és el cas, marxar. Ni més ni menys.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook