Anàlisi de l'actualitat i divulgació
De la llei a la llei; un record present (14/5/2018)
De la llei a la llei; un record present (14/5/2018)
Cada nou dia podem estudiar millor, en la nostra memòria, la cadena d’encerts que van dur al poble català a la proclamació d’independència del passat 27 de setembre de 2017. Va ésser un encert col·lectiu, fruit de la determinació de celebrar, al cost que fos, un referèndum d’autodeterminació.
Tanmateix, hi ha aspectes que no es van calibrar prou bé. I sobre ells cal donar-hi moltes voltes, a fi d’entendre millor com, a la pràctica, l’evolució ha estat lenta i poc efectiva. Un de prou important va ésser la famosa consigna “de la llei a la llei”, segons la qual la transició entre el resulat democràtic i l’efectivitat de la nova república consistiria en una evolució suau i soportada integrament pel dret, de manera que tots quedarien obligats i sotmesos a l’estat de dret.
El temps ha evidenciat que de la llei a la llei no suposa que els jutges i magistrats ho entenguin de la mateixa manera. A la pràctica la llei catalana, la llei de transitorietat i fundacional de la república, que havia d’activar-se en funció del resultat del referèdum d’autodeterminació, ha posat damunt la taula que els mecanismes legals, sense més, són construccions teòriques sense massa sentit.
L’autodeterminació de Catalunya, d’acord amb el dret internacional públic, s’han desplegar, a partir, dels atributs de poble o nació, i aquests tenen indubtablement un contingut ètnic, llevat que hom pensi en models de ciutadania o de compromís polític que sigui més propis de grans ciutats que no d’estats que cerquen el reconeixement internacional i la seva plena integració dins del concert de les nacions.
Així, caldria revisar i validar el contingut dels tuits del Sr. Joaquim Torra, candidat a presidir la Generalitat, com organisme espanyol certament prominent, en els qual enfatitzava el valor de la categoria política dels catalans, en relació amb la dels espanyols, com col·lectius titulars de drets col·lectius per desplegar les seves bases polítiques de sobirania i progrés.
Quan el Sr. Joaquim Torra parla d’espanyols i catalans no ho fa en el sentit col·lectiu i polític i no per personalitzar-ho en situacions concretes. Els espanyols reivindinquen l’espanyolitat, i els catalans han de poder reivindicar la catalanitat, en una sana confrontació, per aportar diversitat i pluralitat dins dels context internacional, i el valor de les nacions i pobles que el formen.
El problema és si la generalització espanyols, catalans, francesos o danesos,... serveix per exercir algun tipus de discriminació o per establir mecanismes d’enemistat. Pels catalans, en cap cas, seria així, ja que és clara la determinació per ésser un poble d’acollida, solidaritat i integració, en base a la cultura i el coneixement, principalment.
La preocupació espanyola és lògica, l’entroncament ètnic dels catalans, en el sentit més ampli i polític, consitueix la validació inicial imprescindible per al ple exercici del dret a l’autodeterminació, d’acord amb els principis del dret internacional públic i les resolucions de Nacions Unides. La proposta del Sr. Joaquim Torra, que ara ha rebaixat, sense necessitat, és l’encertada, tot i que li toca exercir-la, per raons democràtiques al Sr. Carles Puigdemont.
L’entroncament democràtic per a la llibertat de les nacions o els pobles, per medi de la lliure determinació, passa per subjectes amb entitat suficient, per raons ètniques, que no s’han de plantejar en contra de ningú ni en detriminent, en el nostre cas, dels espanyols. La via catalana és l’afirmació d’un projecte polític inclusiu, responsable i solidari, sense cap recança envers els espanyols i les seves dèries assimiladores.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.