Cristians per la independència (23/9/2015)

Cristians per la independència (23/9/2015)

Les propostes pastorals de l’Església espanyola encara preocupen alguns catalans creients Malgrat l’esforç del dinàmic grup Cristians per la independència, per explicar que el dret d’autodeterminació del pobles, per medis pacífics i concertats, no sols està àmpliament recollit en el magisteri pontifici (principalment de la ma de Sant Joan Pau II) si no que s’inspira el missatge alliberador i apostòlic dels evangelis canònics (Mateu, Marc, Joan i Lluc). En aquest sentit, el Sr. Arnau Figueras, un dels membres més actius d’aquest grup, s’ha prodigat per explicar, tal com també es documenta a la pàgina web del grup (https://cristians.cat/ ) que els posicionaments de l’Església catalana són totalment diferents.

Efectivament, per raons ben meditades, els bisbes catòlics de les diòcesis catalanes es mostren respectuosos amb les aspiracions polítiques dels catalans, fins al punt, de que per molts d’ells els plantejaments d’alguns bisbes espanyols, de la Conferència Episcopal Espanyols o de la COPE, xoquen amb  els principis més elementals de respecte i caritat envers el pròxim. Per raons històriques, de trista memòria, l’Església catòlica espanyola, pateix una forta contaminació ideològica de tipus conservador, i juga a fer dels seus fidels una moneda de canvi a l’hora de les votacions. Com bé deia, aquests dies molt oportunament, el Papa Francesc, des de Cuba, una de les darreres colònies espanyoles, l’església no es deu a ideologies sinó a persones.

De fet, sembla inoportú dir-ho, el propi Jesús, el Crist, fill de Déu, no va venir al món a subvertir el règim imperial romà ni a aixecar en armes als jueus (com els zelotes volien). El seu mestratge va consistir en acompanyar els més pròxims, concrets i febles, sense abonar-se en l’elaboració d’una teoria social ni en la discussió de quines eren les millors opcions organitzatives pel seu poble. Aquesta opció, també aplicable als cristians catòlics independentistes, fa que la presència pública dels creients practicants tingui que ésser reformulada, en forma de servei a la comunitat i de compromís personal amb els desafavorits.

Per desgràcia, de l’evangeli, bona nova d’alegria per significar alliberament i redempció, tot misericòrdia, només en surten, de boca de l’Església oficial, principalment espanyola, i en menys mesura catalana, culpables i judicats. Tot el contrari del que va obtenir Jesús de Déu Pare per a la humanitat, peregrina en mig del món: un missatge d’esperança, sòlid i fiable. Malgrat a Catalunya els bisbes han fet un pas endavant en el despreniment ideològic conservador, herència de molts anys de “nacionalcatolicisme” d’inspiracions totalitàries, i també de determinades doctrines polítiques obreres (més minoritàries), per passar a centrar-se en la seva vocació estrictament espiritual, com a font de vida interior, i de servei, en la millora del més pobres; encara queden reductes totalment incomprensibles.

Un d’ells és el “Templo Nacional Expiatorio del Tibidabo” on Mn. Nicolàs Echave, amb una fixació constant per les vicissituds de la guerra civil (1936-1939) i la seva persecució religiosa derivada de les consideracions ideològiques imposades per les dretes reaccionàries, planteja una discurs nostàlgic deslligat de les aportacions pastorals més necessàries en la societat catalana d’avui. De fet, és doblement sorprenent, ja que la inspiració d’aquest temple, prové d’un piamontés (Itàlia encara no existia!) , Sant Joan Bosco, fundador de l’obra salesiana, a fi de que com a lloc d’oració i recolliment, les persones puguin trencar les barreres i el murs que ens separen, a fi de poder fer la fraternitat humana per la qual va morir el Crist (Ell l’anomenava el Regne de Déu). Tot el contrari, del que sembla que es vol irradiar o influir des d’aquest “Templo Nacional”.

Negar les opcions de llibertat del poble català, el dret a l’autodeterminació, és posar murs i tanques entre les persones, per a les quals la seva vida serà repressió i sol·litud. Davant d’això, és possible construir comunitats participatives, en base als ideals cristians, permeten que els més febles, inclosos els no nascuts, tinguin totes les opcions de felicitat, sentint-se estimades i valorades. Déu hi faci més que nosaltres!

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook