Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Combatre la contaminació de l’aire (28/7/2015)
Combatre la contaminació de l’aire (28/7/2015)
L’Agència Europea pel Medi ambient (https://www.eea.europa.eu/fr) està posant en evidència la passivitat de les administracions implicades en la millora de la qualitat de l’aire en els seus darrers informes. La contaminació de l’aire és l’origen de moltes malalties per a les persones, i també una preocupació per les greus repercussions en el medi ambient (l’acidificació de l’atmosfera, per exemple, matava els arbres al deixar els sols erms, tot i que aquesta amenaça s’ha corregit de forma notable).
Aquestes dues amenaces, per elles soles, ja provoquen greus pèrdues socials en vides humanes i dels ecosistemes, però també generen importants costos en els sistemes de salut i en polítiques de reparació ambientals. El debat sobre com internalitzar aquests costos a fi de que la societat sigui conscient d’aquestes deficiències és molt difícil de conduir. Les estratègies de tipus fiscal o en forma de gravàmens tendeixen a ésser mal enteses per les parts directament afectades ja que es tracta d’un problema estructural. En aquest sentit, el govern de la Unió Europea, la Comissió Europea, està jugant un rol molt proactiu, en base a tres eixos: la reducció d’emissions de gasos contaminants, estímul econòmic als canvis necessaris per mantenir l’aire net i el desenvolupament d’un progrés tècnic i científic que doni alternatives a l’actual sistema productiu i de mobilitat.
Per a la població, en general, els focus de contaminació és limita a l’ús del vehicle, ja que en d’altres aspectes molt rellevants només hi podria incidir assumint increments en el costos de compra i per tant en pèrdua de poder adquisitiu. És el cas, per exemple, del consum de combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural,...) per part dels sectors energètics generadors d’electricitat, els processos industrials que usen dissolvents o emeten partícules a l’atmosfera i també l’activitat agrària amb totes les seves variants.
Per tant, si l’aportació ciutadana directa de lluita conta la contaminació atmosfèrica passa per com gestiona la seva mobilitat caldria valorar, o bé realitzat una urgent transició cap el vehicle elèctric o bé oferir una gran alternativa a través del transport col·lectiu (que tot i ésser generador de contaminació de l’aire, el seu impacte és més reduït). Sobre l’aposta per transport públic, incloent el de base col·laborativa, els esforços per millorar l’oferta, a preus assequibles, suposa grans inversions i un impacte sovint contraproduent pel propi medi ambient (grans infraestructures, elevades despeses de manteniment i gestió,...).
En canvi, la transició cap al vehicle elèctric podria generar una sinergia positiva d’evolució econòmica i de responsabilitat ambiental, tot i que encara té greus deficiències d’implantació massiva (manca de punts de recàrrega, adaptació dels pàrquings privats i públics per a poder recarregar, vehicles a costos assequibles, model de negoci entre generadors d’electricitat i fabricants de vehicles,...). La principal amenaça a aquesta proposta, curiosament, consisteix a reproduir el model vigent d’energia instantània no planificada. L’èxit del vehicle elèctric passa per una recàrrega lenta en hores vall (nit), de forma programada i coordinada, a fi d’evitar les recàrregues curtes, en hores puntes, que obligarien a generar electricitat amb medis contaminants de l’aire.
Per això, la pilota no està en la teulada dels ciutadans sinó dels fabricants de vehicles i de les administracions. Aquests darrers no saben, encara, com impulsar l’aposta pel vehicle elèctric (model de recàrrega esmentat i els sistemes descentralitzats de recàrrega, principalment), malgrat el temps passa i les alertes per excessos de contaminació de l’aire cada dia són més clamorosos. Cal dinamitzar aquestes solucions tècniques i organitzatives de forma urgent. També hi ha en joc el canvi climàtic, encara que el més urgent ara és la salut de les persones i dels ecosistemes, que depenen directament d’un aire respirable i net.
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook