Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Catalunya sura i Espanya s’enfonsa (1/6/2018)
Catalunya sura i Espanya s’enfonsa (1/6/2018)
Tot i les tesis continuistes del nou govern català, el fet és que la lectura de la caiguda del govern nacionalista espanyol del PP és una expressió directa del debat de l’autodeterminació. Espanya s’enfonsa en la corrupció ja que aquesta era l’única manera de mobilitzar la seva gent enfront el debat democràtic i territorial de les nacions peninsulars. El drets del pobles ha mobilitzat la població perifèrica però l’aparell de l’estat només es mou per diners, malgrat les aparences i els esforços de Ciutadans per fer creure i explicar que hi ha una idea d’Espanya que mobilitza o motiva alguna cosa altruista o amb sentit.
Catalunya sura, enduta per la corrent, i li queden pendents els trencaments, graduals o no, i més o menys traumàtics, en el ordres social, financer i econòmic. Ahir, precisament en les jornades del Cercle d’Economia, amb encert, el president Quim Torra ja parlava de seduir els empresaris i assessors comercials en la tasca de buscar una sortida política, de transitorietat, per activar el resultat de l’1 d’octubre de 2017, de la manera més àgil i fàcil possible.
El fet de surar dona l’opció de dirigir el camí i reconduir la situació. Hàbilment, això és possible en treballs paral·lels de reconstitució del temes perduts amb el 155 (DIPLOCAT, recaptació d’impostos, seguretat social,...) i de nous temes de treball de transitorietat (recomposició de l’autonomia judicial, policial i militar de Catalunya com estructures d’estat prioritàries).
La dinàmica dels 70 diputats catalans pot permetre accions legislatives decisives per restablir l’espai perdut (lleis socials, principalment) i escometre iniciatives d’articulació real pels nous espais mencionats. El denominador comú de tot plegat només pot ésser i ha d’ésser el que va significar i va provocar l’1 d’octubre de 2017: un mandat democràtic clar i transparent que s’ha d’articular prioritàriament.
La pràctica política catalana, no obstant això, sempre s’ha basat, fins ara, en el punt de partida del diàleg i el pacte. És un mètode viciat, tanmateix, si es té en compte que l’exercici de l’autodeterminació suposa un punt de partida ja consolidat i inqüestionable: la sobirania catalana. Si és així, el pacte i el diàleg, amb qui sigui, tenen tot el sentit, en el cas contrari, suposa un renúncia, més o menys explícita, al mandat democràtic del poble català.
La nova situació espanyola de caos i crisis permet qüestionar, encara més, els mecanismes de repressió que l’estat espanyol, en base al nacionalisme, ha practicat i intenta mantenir a Catalunya i per d’altres indrets de l’estat. En aquest sentit, dins de les estructures funcionarials espanyoles de la policia i l’exèrcit (guàrdia civil) es pot obrir un debat sobre la manipulació que han sofert , tot generant-se un nou front de disconformitat amb les amenaces a la pau civil i la bona convivència que les accions o omissions deliberades que aquests empleats han provocat.
La continuïtat jurídica que la mateixa llei fundacional de la república catalana admet (llei 20/2017) ja s’ha vist que genera, davant la passivitat republicana, un cercle viciós de retorn continu a les estructures anacròniques de la judicatura i al marc legal de referència autonòmic. Amb aquestes assignatures pendents, malgrat les possibilitats que ofereix la llei esmentada, serà difícil desenvolupar el ideals creatius del nou estat català.
En tot cas, sembla evident que si hom vol superar escenaris de repressió, la majoria parlamentària catalana ha de treballar en la reforma de la llei 20/217, tot apostant per mecanismes d’obertura i de futur, com la creació d’una nova alta cort de justícia catalana o la creació d’una nova legalitat policial, i si és el cas, d’autodefensa, per tenir més credibilitat i eficàcia en l’argumentació i desenvolupament dels resultats democràtics fruit del referèndum d’autodeterminació ja celebrat.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.